El català arriba als plens del Comitè Econòmic i Social Europeu

El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) ha aprovat aquest dimarts 25 de febrer l'ús del català, basc i gallec en les seves sessions plenàries. Així ho ha anunciat el Ministeri d'Afers exteriors en un comunicat en el qual celebra aquesta decisió.

El CESE, un òrgan consultiu de la Unió Europea compost per 329 representants d'organitzacions de treballadors, empresaris i altres grups de la societat civil, té 27 membres espanyols. La seva funció és emetre dictàmens sobre qüestions comunitàries dirigits a la Comissió Europea, el Consell de la UE i el Parlament Europeu, servint com a enllaç entre les institucions amb capacitat de decisió i la ciutadania europea.

El Govern d'Espanya ha acollit amb satisfacció aquesta mesura, destacant que "estendre l'ús de les llengües cooficials espanyoles a les intervencions dels seus membres en les sessions plenàries" situa al CESE en línia amb altres institucions europees, com el Consell de la UE i el Comitè Europeu de les Regions.

En el seu comunicat, el Ministeri d'Exteriors ha subratllat que la promoció de les llengües cooficials a la Unió Europea és una prioritat de l'Executiu, amb l'objectiu de reflectir la diversitat lingüística d'Espanya en l'àmbit europeu i acostar les institucions comunitàries a la ciutadania.

El Govern espanyol manté actualment dues iniciatives a la UE per a impulsar el reconeixement d'aquestes llengües. D'una banda, a l'agost de 2023 va sol·licitar al Consell de la UE la inclusió del català, basc i gallec en el reglament lingüístic europeu, que actualment reconeix 24 idiomes oficials. Aquesta petició respon a un compromís amb Junts per a garantir el seu suport en la nova legislatura. No obstant això, la mesura requereix unanimitat entre els Vint-i-set, un consens encara no aconseguit a causa de les reserves d'alguns països, que temen que estableixi un precedent. Per a dissipar dubtes, Espanya ha proposat assumir el cost de la incorporació d'aquestes llengües, que, segons càlculs de la Comissió Europea, podria ascendir a 132 milions d'euros.

Paral·lelament, l'Executiu ha sol·licitat al Parlament Europeu l'autorització perquè el català, basc i gallec puguin utilitzar en els plens, mitjançant un acord administratiu similar als ja existents en altres institucions comunitàries. La decisió recau en la Mesa de l'Eurocambra, que encara no ha pres una determinació sobre aquest tema, encara que la seva presidenta, Roberta Metsola, ha sol·licitat un informe sobre l'impacte d'aquesta mesura.

El Ministeri d'Exteriors ha recordat que, des de fa gairebé 20 anys, les llengües cooficials espanyoles s'empren amb normalitat en la majoria de les institucions europees, igual que ocorre a Espanya en el Congrés, el Senat i en les administracions autonòmiques, provincials i municipals de les comunitats amb llengües cooficials.