El plet per la custòdia d'un menor que porta 5 anys en acolliment arriba al Tribunal Constitucional

Una advocada de Barcelona, Marta Boza, ha presentat un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional després que el Tribunal Suprem fallés --amb el vot particular d'un magistrat-- en contra de la decisió de l'Audiència Provincial d'Almeria de retornar a un nen a la seva mare biològica, segons la sentència consultada per Europa Press.

Els fets es remunten a març de 2020, en plena pandèmia, quan es va avisar al Servei de Protecció de Menors (SPM) de la delegació territorial d'Almeria d'una possible "situació de desemparament" d'un bebè de 20 dies.

L'avís el va donar una amiga de la mare biològica del bebè --que després es va desdir-- i, aquest mateix mes, es va ordenar l'acolliment d'urgència del menor.

A l'abril, el SPM va cridar a la mare i aquesta va manifestar la seva intenció de traslladar a Catalunya perquè creia que les possibilitats laborals serien majors, que volia al seu fill i que volia recuperar-lo al més aviat possible, i va aportar un certificat mèdic que constatava que no sofreix problemes mentals ni addiccions.

La mare va acudir a les primeres visites amb el nen, però va deixar d'anar "avisant sempre amb antelació de la impossibilitat" de desplaçar des de Catalunya per la situació de pandèmia i per la falta de recursos, però va mantenir el contacte permanent amb el SPM.

El 5 de novembre de 2020 es va fer una valoració de desprotecció greu, es va iniciar el procediment de guarda amb finalitats d'adopció i es va suspendre el règim de contactes establert amb la progenitora.

Al desembre de 2022 l'Audiència Provincial d'Almeria va donar la raó a la mare, en segona instància, en una fallada en el qual manifestava que "el motiu del desemparament acordat en el seu moment no va quedar acreditat" ni s'aprecia una suposada perillositat de la progenitora cap a amb el bebè.

Va argumentar que l'únicament confirmat és "la lluita decidida de la mare biològica per recuperar al seu fill, en unes circumstàncies molt complicades per la pandèmia, sense treball i domicili, que només sol·licitava --clamava-- temps", una sol·licitud que no va ser atesa pel SPM, segons el tribunal.

Per a l'Audiència, els indicadors en els quals es van basar per a al·legar la desprotecció del menor van ser "subjectives, amb escàs o nul suport en fets objectius", perquè no hi ha lesions ni assistències mèdiques, més enllà de la manifestació d'una persona --l'amiga de la mare-- que després es va desdir.

L'única cosa que fonamenti íntegrament les diferents resolucions d'empara --primer urgent i després permanent--, i que desemboquen en la resolució amb finalitats d'adopció, va ser la falta de comunicació amb la mare "obviant la complexa situació que existia a Espanya en plena pandèmia i estat d'alarma" i subratlla que les absències a les visites no mereixen retret penal.

A més, va afegir que el menor, de 2 anys i 9 mesos en el moment d'aquest pronunciament, no sofriria un "mal irreparable" pel fet de tornar amb la seva mare, per la qual cosa va acordar deixar sense efecte la constitució de guarda amb finalitats d'adopció i reconèixer a favor de la mare l'exercici de les seves competències parentals.

Contra aquesta fallada van presentar un recurs els acollidors i la Junta d'Andalusia i en 2024 el Tribunal Suprem va dictar que no compartia la valoració de la sentència de l'Audiència d'Almeria i va determinar que no acceptava que la decisió del retorn del nen atengués "exclusivament" la voluntat de la mare de recuperar-lo.

Assenyala que el rellevant no és la forma en la qual el cas va arribar a coneixement del servei de protecció de menors, sinó el posterior "comportament i actuació de la mare", incoherent amb el propòsit autèntic, compromès, seriós i responsable, textualment, de ocupar del nen.

"Encara que puguem comprendre que la situació personal de la mare a les tres setmanes del part i en la situació de pandèmia fora de vulnerabilitat i confusió, la valoració que fa la sentència recorreguda del relat de la mare sobre les decisions que va prendre no ens resulten acceptables", conclou el Suprem.

Al contrari de l'Audiència, considera que no es pot retreure el desarrelament del menor a l'entitat, perquè va ser la progenitora qui va suspendre diverses de les visites programades.

Entén també "contrari a la lògica" pensar que no hi haurà un perjudici per a l'estabilitat emocional del menor --que està a punt de complir 5 anys--, una nova alteració del seu guarda i custòdia, i sosté que, per l'escàs contacte amb la mare, és per a ell una estranya.

"No es comprèn quin pot ser el benefici que resultaria per al nen de la possibilitat d'iniciar un nou cicle de retorn amb la seva mare", rasa.

Un dels magistrats sosté que la desprotecció greu del menor que va derivar en què se li apartés de la seva mare no ha quedat acreditada i que ella "mai va manifestar, una vegada nascut el seu fill, que volgués renunciar al bebè i donar-lo en adopció".

Així ho va traslladar a una mediadora intercultural al març de 2020, encara que reconegués estar en una situació complicada i decidís deixar al nen a cura de l'Administració fins que millorés la seva situació.

El fet de haver traslladat a Catalunya --la mare resideix a Barcelona-- "no es pot interpretar negativament", perquè ho va fer perquè coneixia més gent, comptava amb allotjament gratuït i estava més pròxima a França, el seu país d'origen, la qual cosa facilitava que trobés treball i un domicili estable, tot amb l'objectiu de millorar la seva situació i recuperar al seu bebè, per la qual cosa entén que no hi ha raons per a dubtar de les seves capacitats parentals.

Per tot això, Boza sol·licita al Tribunal Constitucional que adopti mesures cautelars i permeti que es reprenguin les visites entre el menor i la mare --que ja té treball i domicili-- fins que resolgui i avança que està disposada a arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans.