El Tribunal Constitucional davant un dilema inèdit per la delegació de competències en immigració a Catalunya

El debat se centra en la constitucionalitat d'aquesta mesura, que serà previsiblement impugnada pel Partit Popular (#PP), en considerar que vulnera el repartiment competencial establert en la Carta Magna.

Un debat sense doctrina prèvia clara

La proposició de llei registrada per PSOE i Junts en el Congrés preveu que la Generalitat assumeixi la gestió dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i la devolució d'estrangers amb prohibició d'entrada, a més de compartir amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional la seguretat en ports, aeroports i altres zones sensibles.

El Govern justifica la mesura en l'article 150.2 de la Constitució, que permet delegar competències estatals en les comunitats autònomes mitjançant llei orgànica, sempre que siguin susceptibles de transferència o delegació. No obstant això, l'article 149 reserva la competència en immigració com a exclusiva de l'Estat, la qual cosa obre una bretxa jurídica sobre l'abast real de la delegació.

Segons fonts jurídiques consultades, el TC es trobaria davant un cas inèdit, ja que la seva doctrina sobre delegacions competencials ha variat amb el temps, oscil·lant entre postures federalistes i centralistes.

Sense precedents clars en el Constitucional

L'Estatut de Catalunya de 2006, la constitucionalitat del qual va ser examinada pel TC, va establir certs precedents sobre el paper de la Generalitat en matèria d'immigració. No obstant això, les fonts consultades recorden que aquella sentència va abordar l'"atribució" de competències, no la seva delegació, que és una figura jurídica diferent en la qual l'Estat reté la titularitat però cedeix el seu exercici.

Tampoc existeix una interpretació unificada sobre si la immigració pot ser considerada una competència delegable. Mentre alguns juristes creuen que la seva "pròpia naturalesa" la fa incompatible amb una gestió autonòmica, uns altres defensen que certs aspectes, com la regulació de permisos de residència o la gestió de centres d'internament, sí que podrien encaixar en aquest model.

Implicacions nacionals i principi d'igualtat

Un dels punts clau del debat és l'impacte d'aquesta delegació en el conjunt de l'Estat. Atès que la gestió migratòria transcendeix l'àmbit autonòmic, algunes veus consideren que permetre que Catalunya prengui decisions en aquesta matèria podria generar desigualtats entre comunitats i afectar la política migratòria nacional.

Especial controvèrsia genera la proposta de Junts d'exigir el català com a requisit per a concedir permisos de residència. De aplicar, aquesta mesura suposaria un criteri diferenciat per als estrangers que resideixen a Catalunya en comparació amb la resta del país, la qual cosa podria derivar en una fallida del principi d'igualtat recollit en la Constitució.

La resposta del Partit Popular i l'horitzó judicial

El PP ja ha manifestat la seva oposició frontal a l'acord i ha anunciat que recorrerà la mesura davant el TC en cas de ser aprovada. La secretària general del partit, Bufona Gamarra, ha qualificat la delegació com a "inconstitucional", mentre que el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha ordenat als seus serveis jurídics preparar un recurs contra la norma.

Ara com ara, la proposició de llei encara ha de superar el tràmit parlamentari abans de convertir en norma vigent i ser objecte d'impugnació. Fuentes del TC reconeixen que, encara que existeixen opinions diverses dins del tribunal, el debat formal sobre la constitucionalitat de la mesura encara està lluny de produir.

Un escenari incert

En definitiva, el TC s'enfronta a un dilema jurídic sense precedents en l'ordenament espanyol. La decisió que adopti, en cas que la norma arribi al seu escrutini, podria establir jurisprudència sobre els límits de la delegació competencial en matèries de competència exclusiva de l'Estat.

Mentrestant, el debat continua obert en l'àmbit polític i jurídic, amb implicacions que podrien alterar l'equilibri de competències entre el Govern central i les comunitats autònomes.