Catalunya, epicentre de l'okupació a Espanya: rècord d'investigats i detinguts en 2024

Segons les últimes dades públiques, en 2024 es va registrar un rècord de persones investigades i detingudes per okupació en tot el país, aconseguint les 11.133. D'aquesta quantitat, 8.039 corresponen a Catalunya, la qual cosa representa el 72,2% del total dels casos a nivell nacional.

Aquest increment ha generat preocupació entre propietaris, veïns i autoritats, convertir en un problema social de gran magnitud. L'augment en les ocupacions ha derivat en un creixement exponencial de les denúncies i procediments judicials, amb un impacte significatiu en el sistema legal i la convivència en diverses zones del territori català.

Barcelona, ​​epicentre de l'okupació a Espanya

Dins de Catalunya, la província de Barcelona s'ha consolidat com la més afectada, concentrar més de la meitat dels casos en la comunitat. En 2024, la xifra d'okupacions a la província va ascendir a 5.686, la qual cosa la situa com la regió amb major nombre d'habitatges ocupats en tota Espanya.

Les províncies de Girona i Tarragona també presenten un nombre elevat de casos. A Girona es van comptabilitzar 1.131 episodis d'okupació durant l'any, mentre que a Tarragona la xifra va aconseguir els 936. Aquestes dades reflecteixen una tendència preocupant a Catalunya, on el fenomen s'ha expandit en els últims anys i ha generat un clima d'incertesa entre els propietaris d'habitatges.

Augment de les demandes judicials per okupació

El creixement de l'okupació ha tingut un impacte directe en el sistema judicial. Segons el Consell General del Poder Judicial (#CGPJ), el nombre de demandes presentades per ocupació il·legal d'habitatges ha experimentat un augment sense precedents. Només en el tercer trimestre de 2024, es va registrar un increment del 55% en comparació amb el mateix període de l'any anterior.

Catalunya, una vegada més, encapçala aquestes xifres, amb un augment del 173% en les demandes judicials. En només tres mesos, els jutjats catalans van rebre 123 noves demandes per okupació, la qual cosa evidencia el creixement accelerat d'aquest fenomen en la comunitat.

A nivell nacional, Catalunya representa prop del 20% del total dels procediments judicials per ocupació il·legal, consolidar com el territori amb major nombre de litigis per aquest motiu. Aquest context ha provocat un col·lapse en els tribunals, que han de bregar amb un volum creixent de casos i amb la dificultat d'executar desallotjaments de manera ràpida i efectiva.

Preocupació social i debat polític

L'auge de l'okupació ha reavivat el debat polític a Catalunya i en tota Espanya. Mentre que alguns sectors defensen el dret a l'habitatge i denuncien la falta d'alternatives habitacionals per a moltes famílies en situació de vulnerabilitat, uns altres exigeixen més mesures contundents per a protegir als propietaris i evitar que l'ocupació il·legal continuï proliferant.

Les associacions de veïns i plataformes d'afectats han manifestat la seva preocupació per la inseguretat que generen alguns casos d'okupació, especialment en comunitats on la presència de màfies organitzades ha disparat els conflictes. En alguns barris de Barcelona, ​​com Nou Barris o el Raval, els residents han denunciat la presència de grups que es dediquen a l'ocupació d'habitatges amb finalitats lucratius, realquilando els immobles de manera il·legal o utilitzant-los per a activitats delictives.

Per part seva, les administracions públiques busquen solucions per a abordar aquest fenomen sense vulnerar drets fonamentals. Algunes iniciatives inclouen l'agilitació dels desallotjaments en casos d'ocupació conflictiva, la revisió de la legislació per a suportar les penes contra les màfies que lucren amb habitatges ocupats i la promoció de polítiques d'accés a l'habitatge per a reduir la necessitat de recórrer a l'okupació com a única alternativa habitacional.

Un problema sense una solució immediata

L'okupació a Catalunya s'ha convertit en un problema de difícil solució. Mentre que els propietaris reclamen major protecció jurídica i rapidesa en els desallotjaments, les organitzacions socials insisteixen que l'arrel del problema radica en la falta d'habitatge assequible i en les dificultats econòmiques que enfronten milles de famílies per a accedir a una llar digna.

En aquest context, el repte per a les autoritats és trobar un equilibri entre la protecció del dret a la propietat i la necessitat de garantir una solució habitacional per als qui es troben en situacions d'exclusió. L'evolució d'aquest fenomen en els pròxims anys dependrà en gran manera de les polítiques que s'adoptin per a regular i mitigar els efectes de l'okupació.