La cessió de fronteres als Mossos significarà la reubicació de 3.400 agents

L'acord entre el PSOE i Junts, que permetrà als Mossos assumir el control de fronteres, aeroports, ports i Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), a partir de setembre tindrà com a conseqüència directa el trasllat forçós de 3.400 agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional anés de Catalunya . 

Aquesta decisió, que ha caigut com un gerro d'aigua freda entre els sindicats policials, ha provocat una onada d'indignació i acusacions de "traïció" i "desmantellament" de les forces de seguretat de l'Estat a Catalunya.  JUCIL, l'associació majoritària en la Guàrdia Civil, ha exigit la compareixença immediata del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè doni explicacions sobre aquest acord que, segons denuncien, contradiu les seves pròpies paraules i posa en risc la seguretat nacional.

El malestar és especialment palpable entre els 170 guàrdies civils destinats en l'Aeroport del Prat i els 200 del Port de Barcelona, que veuen perillar els seus llocs de treball després de l'arribada dels Mossos. 

La incipient "fúria sindical" que representa els interessos d'aquests agents és només la punta de l'iceberg d'un conflicte que amenaça amb aprofundir la divisió i la polarització en la societat catalana.

L'acord ha generat debat sobre el repartiment de competències en matèria de seguretat i la proporcionalitat d'efectius policials en les diferents comunitats autònomes.   Mentre que en la resta d'Espanya (excepte Navarra i País Basc) la seguretat ciutadana correspon a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, a Catalunya els Mossos assumiran un paper cada vegada més rellevant.

Amb la incorporació dels 1.600 nous agents, Catalunya comptarà amb una taxa d'1 policia per cada 300 habitants, mentre que la mitjana a Espanya és d'1 agent per cada 190 habitants.   Aquesta dada obre un interrogant sobre la necessitat de revisar el model de distribució d'efectius policials en el conjunt del país.

L'assumpció de competències per part dels Mossos planteja interrogants sobre quines tasques assumiran exactament, ja que fins ara la seguretat en ports i aeroports corresponia a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.  Aquest nou escenari obre un complex debat sobre la coordinació entre cossos policials, la necessitat d'augmentar els recursos dels Mossos i l'impacte que tindrà en la seguretat de Catalunya.

Els Mossos adverteixen: falta d'efectius per a assumir competències en immigració

Avui dia, la plantilla dels Mossos d'Esquadra enfronta un problema estructural: l'envelliment dels seus agents. Segons dades sindicals, més de 7.500 efectius tenen entre 46 i 57 anys, la qual cosa implica que en els pròxims anys un gran percentatge de la força operativa passarà a exercir funcions administratives o es jubilarà. Albert Palacio, portaveu del sindicat Uspac, alerta que "si no es reforça el personal de manera efectiva, podríem quedar-nos amb 17.000 efectius reals, menys que els actuals".

El problema no és només de personal, sinó també d'infraestructura. "En moltes comissaries de Lleida i Girona falten patrulles i els edificis estan obsolets", denúncia Palacio. L'arribada de 1.500 nous agents al setembre no cobrirà les futures baixes, la qual cosa genera preocupació sobre la capacitat del cos per a assumir les noves responsabilitats.

Competències i riscos en la seguretat

El pacte entre el Govern central i Junts contempla que els Mossos exerceixin competències per delegació en ports, aeroports i altres punts crítics, col·laborant amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. També gestionaran el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca a Barcelona i podran executar expulsions d'immigrants amb prohibició d'entrada sense necessitat d'un expedient previ.

No obstant això, els sindicats alerten que aquesta ampliació de competències podria posar en risc altres funcions clau del cos. "Si la plantilla no es reforça adequadament, es trontollarà el sistema de seguretat de Catalunya", adverteix Imma Viudes, portaveu de Sap-Fepol. Recorda que en 2006, quan els Mossos van assumir la seguretat ciutadana a Barcelona i Tarragona, la falta de previsió va comprometre l'operativitat del cos.

Formació i coordinació amb altres cossos

Un altre desafiament pendent és la capacitació dels agents per a assumir aquestes noves responsabilitats. "Es requereix formació específica en control de fronteres i gestió migratòria, i actualment no la tenim", reconeix Palacio. La capacitació, que segons els sindicats ha d'incloure cursos especialitzats impartits per Aena i altres entitats, encara no està planificada.

D'altra banda, la coordinació amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil també és clau per a evitar conflictes competencials. "Nosaltres no tenim problema a col·laborar, però sense una planificació clara, qui acabarà pagant les conseqüències serà la ciutadania", subratlla Viudes.

Incertesa davant l'aplicació de l'acord

L'acord de cessió de competències a la Generalitat encara està pendent de materialitzar. La proposició de llei registrada en el Congrés després del pacte entre PSOE i Junts no ha estat aprovada i queden per definir els terminis i detalls de la seva implementació. Mentrestant, els Mossos insisteixen en la necessitat de dotar dels recursos humans i materials necessaris perquè l'ampliació de competències no derivi en un col·lapse de la seguretat a Catalunya

"Nosaltres complim amb el que se'ns ordena, però necessitem garanties per a no desbordar a una plantilla ja saturada", conclou David Miquel, portaveu del sindicat SPC. Els pròxims mesos seran claus per a definir el futur de la seguretat i el control migratori a Catalunya