Pas endavant contra el malbaratament alimentari: quines són les polítiques més eficaces?

El desaprofitament alimentari a Espanya aconsegueix xifres alarmants, amb aproximadament vuit milions de tones d'aliments rebutjats anualment, segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). 

Aquesta problemàtica té un impacte profund no sols en l'economia, sinó també en el medi ambient, exacerbant la crisi climàtica. Per a Miguel Aguado Arnáez, professor del Màster en Economia Circular, Sostenibilitat i Gestió ESG, és crucial sensibilitzar sobre la magnitud d'aquest problema i actuar per a revertir aquesta tendència.

A Espanya, més de 250 quilos d'aliments es perden cada segon, la qual cosa es tradueix en un desaprofitament d'uns 30 quilos per habitant a l'any. Encara que el país es troba en la mitjana europea quant a desaprofitament alimentari, està lluny de nacions com els Estats Units, on la situació és encara més greu. Segons Aguado, “el 80% del desaprofitament prové de les llars i l'hostaleria, la qual cosa ressalta la responsabilitat tant individual com col·lectiva en la lluita contra el balafiament”.

Dins de les llars, les causes principals del desaprofitament inclouen compres impulsives sense planificació, emmagatzematge inadequat dels productes i la falta d'aprofitament de les sobres. “Comprem per impuls, no per necessitat, la qual cosa ens porta a rebutjar aliments que podríem reutilitzar en receptes tradicionals com a guisats o croquetes”, explica l'expert. En l'àmbit de la cadena de producció i distribució, els productes són descartats per raons estètiques, per mala conservació o per una gestió ineficaç dels aliments pròxims a la seva data de caducitat. “La bona notícia és que la indústria està responent amb iniciatives com a descomptes en productes pròxims al seu venciment i millors estratègies d'emmagatzematge”, afegeix Aigualit.

L'impacte ambiental del desaprofitament alimentari és significatiu, ja que la producció d'aliments és la segona activitat humana que més contribueix al canvi climàtic. “Des de la desforestació per a terres agrícoles fins a les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle pel transport i la comercialització, el desaprofitament alimentari genera una petjada ecològica considerable”, assenyala el professor. Aquest balafiament no sols afecta la biodiversitat i els ecosistemes, sinó que també incrementa la contaminació per residus i envasos, empitjorant la crisi ambiental. Aguado ressalta la importància que els consumidors assumeixin un rol actiu en la reducció del desaprofitament alimentari. Accions senzilles, com fer compres planificades, conservar correctament els aliments i aprofitar les sobres, poden generar un gran impacte. “Cada acció individual compte”, subratlla l'expert, destacant que la suma de petits gestos pot marcar una diferència significativa.

En l'àmbit polític, Aguado destaca el paper clau de les polítiques públiques. Espanya ha adoptat diverses mesures per a frenar el desaprofitament alimentari, alinear amb l'estratègia de la Unió Europea. Una de les accions més rellevants és la Llei de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari, que obliga empreses i supermercats a donar els productes aptes per al consum abans de rebutjar-los.

A més, s'han impulsat campanyes de conscienciació i programes educatius en col·legis per a fomentar hàbits responsables des d'una edat primerenca. “Les noves generacions estan molt més sensibilitzades sobre la importància d'aprofitar els aliments, la qual cosa demostra que l'educació és essencial en aquest procés”, apunta Aigualit. En el sector de l'hostaleria, la normativa que obliga els restaurants a oferir envasos gratuïts per a portar les sobres ha tingut un gran èxit. “Abans, moltes persones se sentien incòmodes demanant el menjar que no s'acabava, però ara és una pràctica comuna i acceptada socialment”, assenyala.

Encara que les polítiques públiques a Espanya i Europa estan avançant en la lluita contra el desaprofitament alimentari, la conscienciació de la ciutadania continua sent fonamental. Aguado també destaca la necessitat d'implementar mesures addicionals, com una major vigilància i sancions, per a assegurar el compliment de les normatives. Només amb la col·laboració entre consumidors i institucions, adoptant pràctiques sostenibles com la compra planificada i l'aprofitament dels aliments, es podrà mitigar l'impacte d'aquest problema global.