No és obligació dels avis: la Justícia nega pensió a un net universitari de 30 anys
Els tribunals han resulto que el jove havia compaginat els seus estudis amb treballs esporàdics (fins a 14), la qual cosa demostra que és capaç d'obtenir ingressos per si mateix
L'Audiència Provincial de Madrid ha rebutjat el recurs d'un home de 30 anys que reclamava a la seva àvia paterna una pensió mensual de 500 euros. Argumentava que mancava de recursos propis, malgrat haver acabat un grau universitari i haver treballat en diverses ocasions durant la seva vida adulta.
Segons ha avançat Confilegal, el jove sostenia que continuava cursant estudis i buscava ocupació, la qual cosa, al seu judici, justificava que la seva àvia assumís la seva manutenció. No obstant això, tant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº4 de Alcorcón, en una sentència dictada el 31 de març de 2023, com ara l'Audiència Provincial, han rebutjat les seves pretensions.
Obligació familiar limitada
La llei estableix que els progenitors han de vetllar pel manteniment dels seus fills fins que aconsegueixen la independència econòmica. En cas de defunció o impossibilitat dels pares, aquesta responsabilitat pot estendre als avis. No obstant això, aquesta obligació està subjecta a límits clars: ha de respondre a una situació real de necessitat i ser proporcional.
En aquest cas, el tribunal va considerar que no existia tal estat de necessitat. El jove havia finalitzat els seus estudis universitaris als 24 anys, havia accedit al mercat laboral i, durant el procés, comptava amb trenta anys d'edat. A més, la seva formació acadèmica actual es prolongava sense un horitzó definit, ja que no havia acabat el nou grau en el qual estava matriculat i únicament aprovava assignatures soltes, segons ell mateix va manifestar en el judici.
El tribunal confirma la decisió
En la seva sentència, el tribunal va desestimar el recurs d'apel·lació. L'Audiència va argumentar que el jove havia compaginat els seus estudis amb treballs esporàdics (fins a 14), la qual cosa demostra que és capaç d'obtenir ingressos per si mateix.
A més, l'àvia paterna, Plácida, va morir durant el procés judicial, fet que no va alterar la conclusió dels magistrats: no existeix una obligació indefinida dels parents de mantenir a una persona que, malgrat la seva edat i experiència, no ha aconseguit la independència econòmica per raons alienes a una veritable situació de necessitat.
Amb aquesta resolució, l'Audiència confirma la sentència del jutjat de primera instància i imposa al nét les costes del procés.
Escriu el teu comentari