Els consells dels experts perquè els més petits afrontin la separació dels seus pares

En 2023, es van registrar 80.065 casos de separació i divorci a Espanya, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En gairebé la meitat dels divorcis (48,4%), els pares van optar per la custòdia compartida, una xifra que continua creixent any rere any. Però més enllà dels números, cada separació és una història complexa que deixa petjada, especialment en els fills.

La separació dels pares suposa un terratrèmol emocional per als menors. Poden sentir por, ansietat i inseguretat, sobretot quan desapareixen les rutines o un dels progenitors es distancia. "Els nens necessiten estabilitat. Si un dia un dels seus pares desapareix de la seva vida quotidiana sense una explicació clara, el seu món es trontolla", explica Zenaida Aguilar Vijande, psicòloga clínica i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

En la seva consulta, Aguilar veu cada vegada més famílies que busquen orientació enmig del procés de separació. El problema que més es repeteix: la falta d'acord entre els pares en decisions importants per als fills, com autoritzar-los a acudir a teràpia. "Si un dels pares es nega, el menor queda atrapat en el conflicte. És clau que tots dos treballin en equip, encara que sigui difícil, per a protegir el benestar emocional dels seus fills", apunta l'experta.

Quan i com dir-ho

No hi ha un moment ideal, però l'important és estar disponibles emocionalment quan li ho comuniqueu. Aguilar recomana que sigui un moment de tranquil·litat, en el qual tots dos pares puguin estar presents i oferir suport. Si són petits, useu un llenguatge senzill i directe. “Heu de deixar clar que no és culpa seva”, subratlla.

És normal que reaccionin amb plor, ràbia o preguntes difícils. "Per això és fonamental mantenir la calma, respondre amb sinceritat i observar com se senten en els dies següents", aconsella Aguilar.

Els errors més comuns… i com evitar-los

Quan els pares no estan d'acord sobre les normes o involucren als nens en les seves discussions, el mal emocional es multiplica. Aquestes són algunes de les errades més habituals:

✅ Normes diferents en cada casa: si en una casa hi ha hora de dormir a les 9 i en l'altra a les 11, el nen se sent confós. És important que els pares mantinguin coherència en horaris i rutines.

✅ Convertir als nens en missatgers: demanar-los que transmetin missatges o que prenguin partit en una discussió és un gran error. “Obligar-los a triar entre papà i mamà els genera una càrrega emocional que no haurien de suportar”, explica Aguilar.

✅ Parlar malament de l'altre progenitor: això només alimenta el conflicte i pot fer que els nens se sentin culpables o dividits. El més sa és fomentar una relació positiva amb tots dos pares.

Com ajudar-los a superar la separació

L'impacte del divorci depèn molt de l'edat dels nens. Els més petits poden presentar ansietat, problemes de somni o regressions. Els escolars poden sentir abandonats o culpables, mentre que els adolescents solen enfrontar a conflictes de lleialtat o mostrar rebel·lia.

Per a alleujar aquest procés, Aguilar proposa cinc claus essencials:

Comunicació fluida entre els pares: encara que no hi hagi una bona relació, és necessari seguir en contacte per a prendre decisions coordinades sobre els fills.

Rutines clares en totes dues llars: establir normes coherents en les dues cases dona seguretat i redueix l'ansietat.

No demanar que triïn entre papà o mamà: eviteu qualsevol actitud que els faci sentir que han de prendre partit.

Garantir seguretat emocional: si el nen canvia de casa, pot ajudar-lo portar amb si un peluix, un objecte especial o una foto per a mantenir el vincle.

Buscar ajuda professional si és necessari: si els menors mostren senyals de malestar persistent, és important acudir a un terapeuta.

No usar als fills com a 'arma'

"El pitjor és utilitzar als nens com a moneda de canvi o per a manipular emocionalment a l'exparella", adverteix Aguilar. L'anomenada violència vicària deixa cicatrius profundes en els fills. “La prioritat ha de ser sempre el seu benestar. Ells necessiten sentir que tenen permís per a voler a tots dos pares sense por ni pressions”.

Separar-se no significa trencar la família, sinó redefinir-la. I encara que el procés sigui difícil, és possible transitar-lo de manera sana si els adults prioritzen el que més importa: l'estabilitat emocional dels seus fills.