Canvi a l’horari d’estiu: aquest dissabte a les 02:00 seran les 03:00
A Espanya no existeixen informes actualitzats que permetin assegurar que el canvi d’hora comporti estalvis energètics, segons l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE)
El canvi a l’horari d’estiu començarà durant la matinada d’aquest dissabte 29 al diumenge 30 de març, de manera que a les 02:00 (1:00 a Canàries) seran les 03:00 (02:00 a Canàries). Segons la normativa vigent, aquest horari d’estiu s’estendrà fins al pròxim 26 d’octubre.
La Unió Europea (UE) estableix una data i una hora comunes per a tots els estats membres per a l’inici i la fi del conegut com a horari d’estiu. L’última comunicació de la Comissió Europea sobre aquest tema va ser el 2021, quan es van fixar els canvis fins al 2026: l’últim cap de setmana de març i l’últim d’octubre, respectivament, a les 02:00 hora espanyola.
Això no significa que a partir del 2026 deixi d’haver-hi canvis d’hora. El Consell de la UE, que representa els governs dels països membres, encara no ha pres una decisió definitiva, tot i que el Parlament Europeu ja va donar suport el 2019 a la proposta de la Comissió Europea per permetre que cada estat decidís en una consulta pública si mantenir el seu horari actual o fixar-ne un de definitiu sense ajustos bianuals. Perquè aquesta mesura s’apliqui, tant el Parlament com el Consell han d’estar d’acord.
L’origen del canvi d’hora a Espanya
El primer canvi d’hora a Espanya es va produir el 1918, encara que entre els anys 1920 i 1925 i entre 1930 i 1936 no es va aplicar cap ajustament horari. El govern de Franco el va reprendre el 1940 per sincronitzar l’horari espanyol amb el de l’Alemanya nazi i els països d’Europa Central. L’horari d’estiu es va reinstaurar a Espanya i a la resta d’Europa als anys 70 arran de la crisi del petroli i, mentre no hi hagi avenços a nivell europeu, continuarà vigent.
A la consulta pública realitzada per la Comissió Europea el 2018, el 93% dels espanyols participants es van mostrar a favor d’eliminar el canvi d’hora, una xifra superior a la mitjana europea, que va ser del 84%. Aquell mateix any, el govern espanyol va crear una comissió d’experts per estudiar la reforma de l’hora oficial i elaborar un informe sobre la conveniència de mantenir l’hora d’Europa Central al país.
En el seu informe, publicat el 20 de març de 2019, aquesta comissió va concloure que "no era recomanable fer cap canvi precipitat en els fusos horaris sense un consens ampli i una adequada difusió entre la ciutadania sobre els riscos i oportunitats que comportaria". Segons la seva anàlisi, el més prudent per part de l’executiu seria mantenir el canvi estacional mentre es recullen arguments sòlids i consensuats.
Es genera realment estalvi energètic amb el canvi d’hora?
L’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE) ha indicat en declaracions a Europa Press que no ha dut a terme estudis recents sobre el canvi d’hora i ha recalcat que no hi ha informes actualitzats que confirmin que aquest ajustament impliqui un estalvi energètic significatiu. "L’últim estudi data del 2015, i en cap cas s’ha analitzat l’impacte del canvi d’hora en un context com l’actual", ha assenyalat l’organisme.
L’informe més recent sobre aquest tema va ser elaborat el 2018 per la Comissió d’Indústria, Recerca i Energia del Parlament Europeu. Segons aquesta investigació, encara que els canvis estacionals d’hora poden generar cert estalvi, aquest és mínim i no hi ha garanties que els beneficis es produeixin en tots els estats membres de la UE.
A més, l’estudi apunta que, mentre que es poden obtenir estalvis en il·luminació, no és tan clar que passi el mateix amb la calefacció, ja que en alguns casos el consum fins i tot podria augmentar. També es destaca que els resultats són difícils d’interpretar, ja que estan influenciats per factors externs com la meteorologia o els hàbits de consum de la població.
L’IDAE subratlla que els estudis sobre el canvi horari requereixen una anàlisi prolongada per avaluar-ne els efectes a llarg termini. A més, recorda que aquesta mesura es va aprovar en una època amb uns hàbits de vida diferents, que podrien afectar més el consum energètic, com ara l’extensió del teletreball.
També destaca que els mètodes tradicionals per calcular l’estalvi energètic s’han vist alterats per les noves exigències d’eficiència energètica en il·luminació, climatització i edificis, així com per la creixent adopció de l’autoconsum energètic.
Horari d’hivern o horari d’estiu?
Una enquesta realitzada el 2024 per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) amb una mostra de 1.337 persones va concloure que el 70% dels espanyols prefereix l’horari d’estiu, mentre que només un 23% aposta per mantenir l’horari d’hivern.
Tot i això, un estudi internacional recent en el qual ha participat Darío Acuña, professor emèrit del Departament de Fisiologia de la Universitat de Granada, alerta dels efectes biològics negatius del canvi d’hora en les persones i defensa l’horari d’hivern com el més equilibrat.
Segons aquesta investigació, el canvi a l’horari d’estiu altera l’adaptació natural del cos humà a la llum, trencant la transició suau entre estacions. A més, l’horari d’hivern evita l’excés de llum artificial a la tarda i a la nit, fet que podria tenir efectes perjudicials per a la salut en alterar el sistema cronobiològic de les persones.
Escriu el teu comentari