El pla contra els multirreincidents a Barcelona ja està en marxa, però amb detalls judicials sense resoldre

L'objectiu principal és combatre l'augment dels delictes contra el patrimoni i millorar l'eficàcia del sistema judicial. Entre les mesures més destacades, s'inclouen la creació de quatre nous jutjats de lo penal per a judicis ràpids i la posada en marxa d'un tercer jutjat d'instrucció de guàrdia per al judici immediat dels delictes lleus.

El 17 de març va començar a operar el tercer jutjat de delictes lleus, mentre que els quatre jutjats penals de reforç van ser aprovats econòmicament al desembre i començaran a funcionar un cop el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) seleccioni els jutges corresponents. El pla neix com a resposta a l'"increment significatiu" dels delictes contra el patrimoni a Barcelona, els quals, tot i que normalment no són greus ni causen lesions físiques, generen una sensació d'inseguretat a causa de la seva freqüència en zones comercials, el transport públic i àrees turístiques.

Durant el 2023, el Pla d'Acció Tremall, desenvolupat per la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra, va identificar 487 persones implicades en més de 6.000 delictes, principalment furts i robatoris. La reiteració d'aquests delictes, juntament amb una major capacitat de detecció i registre per part de les autoritats, ha incrementat la càrrega de treball dels jutjats, fet que ha ralentit els temps de resposta i dificultat la resolució àgil dels casos.

Mesures per reduir la sobrecàrrega judicial

El pla busca alleujar aquesta sobrecàrrega mitjançant la creació dels nous jutjats penals, cosa que permetrà duplicar les sentències en judicis ràpids relacionats amb furts i robatoris. D'aquesta manera, es reduirà el temps necessari per celebrar els judicis i s'agilitzarà la resposta judicial davant dels delictes. A més, el Ministeri de la Presidència es farà càrrec dels costos relacionats amb els jutges, fiscals i lletrats de l'Administració de Justícia, mentre que la Generalitat assumirà els costos dels funcionaris i l'ampliació de sales de vistes.

La implementació del tercer jutjat d'instrucció de guàrdia també tindrà un impacte significatiu, ja que es calcula que aquest jutjat celebrarà uns 24 judicis diaris per delictes lleus. Això permetrà augmentar en un terç la quantitat de judicis d'aquest tipus que es celebren cada dia, reduint considerablement el temps d'espera per a la seva resolució.

Major accés a la informació per a la Guàrdia Urbana

Una altra de les mesures incloses en el pla és l'accés de la Guàrdia Urbana al Sistema de Registres Administratius de Suport a l'Administració de Justícia (SIRAJ), una base de dades que conté informació sobre sentències, mesures cautelars i penes. Aquest accés facilitarà la identificació dels multireincident, ja que els agents de la Guàrdia Urbana són qui, en molts casos, tenen el primer contacte amb els delictes. D'aquesta manera, podran verificar si un individu té antecedents penals i si cal aplicar una agreujant per reincidència.

Un pla amb desafiaments per resoldre

Malgrat el desplegament de mesures, el pla es troba amb importants desafiaments. Fonts judicials han assenyalat que, en lloc de crear quatre nous jutjats de lo penal amb places específiques, s'han destinat dos jutges en comissió de servei i altres dos seran rotats entre vuit jutges que ja gestionen casos als seus respectius jutjats. A més, l'augment de la càrrega de treball continua sent un problema. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, els assumptes penals a Barcelona van créixer un 8% el 2024 en comparació amb l'any anterior, amb uns 146.000 casos pendents.

Un altre aspecte crític assenyalat pels experts és la manca de jutjats d'executòria, encarregats de revisar les sentències i garantir el seu compliment. Actualment, només quatre dels 29 jutjats de lo penal a Barcelona es fan càrrec d'aquest tipus de tasques. Es calcula que, per a una solució efectiva, serien necessaris almenys sis nous jutjats, quatre d'ells per al judici de casos i dos per executar les sentències.

Reformes necessàries en el Codi Penal

El pla també posa de manifest una qüestió pendent en l'àmbit penal: la necessitat de revisar la reforma del Codi Penal de 2022, que va modificar la tipificació del furt. Actualment, els furts de menys de 400 euros només poden ser penats amb presó si l'autor ha estat condemnat en altres tres ocasions i aquestes condemnes estan executades. Tanmateix, l'execució de les sentències segueix sent un obstacle important per sancionar els multireincident.

Les fonts judicials insisteixen que, tot i que les noves mesures són un reforç necessari, la manca de recursos i una reforma estructural més profunda són fonamentals per resoldre el problema de la multireincidència de manera efectiva. Sense els mitjans adequats i un compromís pressupostari, adverteixen, les reformes es quedaran en promeses incomplertes i no aconseguiran l'objectiu de reduir la criminalitat de manera sostenible.

Amb el pla en marxa, es preveu que a finals de març o principis d'abril els nous jutjats penals comencin a operar. No obstant això, les fonts judicials adverteixen que, tot i els esforços realitzats, encara queda molt camí per recórrer per resoldre els problemes estructurals del sistema judicial i garantir que els delictes es resolguin a temps i de manera efectiva.