El Seprona desapareix a Catalunya

El futur del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) i dels Grups de Rescat i Intervenció en Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil a Catalunya sembla tenir els dies comptats. Segons fonts consultades per El Confidencial, el Govern espanyol ha iniciat els passos per desmantellar aquestes unitats en el marc d’un nou impuls al traspàs de competències a la Generalitat, dins del context del diàleg amb les forces independentistes.

La decisió va ser comunicada recentment pel delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, als comandaments del cos en una reunió interna. Tot i que no es va fixar una data concreta, ja es parla d’un calendari a curt o mitjà termini i es considera un procés “irreversible”, segons fonts presents a la trobada.

Releu per Mossos d’Esquadra i Agents Rurals

La previsió és que les competències del Seprona siguin assumides pels Mossos d’Esquadra i pels Agents Rurals. No obstant això, aquest traspàs presenta limitacions importants: els Agents Rurals no tenen la consideració de policia judicial, per la qual cosa les funcions d’investigació recauran en els Mossos. Actualment, aquests disposen de les Unitats Regionals de Medi Ambient (URMA), tot i que es tracta d’unitats petites amb un desplegament operatiu encara limitat.

Paral·lelament, el procés també afecta els equips de rescat en muntanya. Els GREIM han anat reduint la seva presència des del 2023, quan es va suprimir la unitat de Puigcerdà per motius “tècnics i operatius”. A dia d’avui, només roman operativa la unitat de Vielha, a la Val d’Aran, per la seva proximitat amb l’Aragó i la capacitat d’actuar fora del territori català sense conflicte competencial.

Protestes i manca de cobertura legal

Tot i que el moviment és presentat pel Govern com una reorganització operativa, el rerefons polític no passa desapercebut. Diversos alcaldes independentistes, paradoxalment, han demanat mantenir el Seprona pel seu valor pràctic en municipis rurals. Fins i tot s’han adreçat a la directora general de la Guàrdia Civil i a la Delegació del Govern, però sense èxit.

El procés requereix, a més, modificacions legals de gran abast. Per formalitzar el traspàs de competències en matèria de medi ambient, caldria modificar la Llei de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat de 1986, així com l’Estatut d’Autonomia, que no contempla aquesta transferència. Des de la Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil s’alerta sobre la inseguretat jurídica del procés si no es fa a través dels canals legislatius establerts.

Impacte en el personal i valor simbòlic

Actualment, el Seprona compta amb aproximadament 60 agents a Catalunya, tot just una tercera part de la plantilla teòrica. El cos ha patit una reducció progressiva els darrers anys, sense reposició de places ni cobertura de baixes. La notícia ha generat incertesa entre els agents, molts dels quals han començat a sol·licitar nous destins per por de quedar-se sense lloc de treball.

Més enllà de la reorganització administrativa, la retirada d’aquestes unitats té una forta càrrega simbòlica. El Seprona és considerat un dels serveis més prestigiosos de la Guàrdia Civil, i la seva retirada del territori català representa, per a molts, una nova concessió política en el marc de les negociacions entre el Govern central i els partits independentistes.