Desinformació i Algorismes: Un Risc Creixent per a la salut dels joves?

La informació mai no ha estat tan accessible com en l'era digital. Tanmateix, la manera com els joves consumeixen notícies està canviant, allunyant-se dels mitjans tradicionals i abraçant les xarxes socials com a font primària d'informació. Tot i que aquestes plataformes ofereixen l'avantatge d'un accés ràpid i personalitzat, també comporten riscos significatius, com la desinformació i la manipulació algorítmica. Quins efectes té aquest canvi en la salut cognitiva i intel·lectual dels joves? En aquest article, analitzem les conseqüències del consum d'informació a través de les xarxes socials, les implicacions per a la ment dels adolescents i possibles solucions.

L'Evolució del Consum Informatiu: les Xarxes, la font principal

Segons l'estudi Xarxes socials i hàbits de consum informatiu dels joves espanyols publicat per la Revista Mediterrània de Comunicació,un bon nombre de dels joves espanyols prefereixen les xarxes socials com a font informativa, Aquest canvi reflecteix un nou paradigma en el consum de notícies: en lloc de recórrer als mitjans tradicionals, els joves ara accedeixen a la informació directament a plataformes digitals com Instagram, WhatsApp, TikTok i Twitch.

A través d'aquests canals, el consum de notícies esdevé cada cop més reactiu, amb els algorismes oferint contingut en funció d'interessos previs. Tanmateix, això també fomenta el que es coneix com a "informació accidental", ja que els usuaris reben contingut que no necessàriament han buscat activament, la qual cosa pot posar en perill la qualitat i veracitat de la informació consumida.

Desinformació i Algorismes: Un Risc Creixent?

Els algorismes de les xarxes socials juguen un paper fonamental en la distribució de contingut, però també constitueixen un risc al fomentar notícies sensacionalistes i polaritzades que generen més interacció. La investigadora Laura Pérez-Altable, en el seu estudi Evitació de notícies en la població jove resident a Catalunya, destaca com els joves són més vulnerables a la desinformació perquè els algorismes prioritzen continguts que generen emocions fortes, com por o indignació.

A més, molts joves opten per evitar consumir notícies, principalment a causa de l'impacte emocional negatiu que poden generar, la qual cosa pot portar a una desconexió amb la realitat i una pèrdua de capacitat crítica per diferenciar entre informació veritable i falsa.

Impacte en la Salut Cognitiva

El consum excessiu d'informació a través de les xarxes socials pot tenir un efecte negatiu en el desenvolupament cognitiu dels joves. Els algorismes tendeixen a crear "bombolles informatives", on els usuaris només reben informació que reforça les seves creences prèvies, limitant així la diversitat de fonts i punts de vista. Això afecta negativament la capacitat de pensar de manera crítica i objectiva.

En aquest context, l'educació mediàtica juga un paper crucial. Els joves han de ser formats en alfabetització digital, és a dir, en la capacitat de verificar fonts i desenvolupar habilitats per reconèixer continguts falsos. Altrament, el risc de contribuir a la propagació de desinformació augmenta, afectant directament el seu benestar mental i emocional.

La Preferència pel Contingut Personalitzat

Un altre factor rellevant és la creixent desconfiança que els joves senten envers els mitjans de comunicació tradicionals. Segons l'informe How Young People Consume News and The Implications For Mainstream Media, molts consideren que les notícies proporcionades pels mitjans convencionals estan esbiaixades o no són fiables. En canvi, prefereixen seguir creadors de contingut que perceben com a més propers i genuïns, la qual cosa condueix a una major preferència per les xarxes socials davant dels mitjans de comunicació establerts.

Aquest fenomen reflecteix una creença estesa que els mitjans tradicionals responen a interessos corporatius o ideològics, la qual cosa incrementa la tendència dels joves a buscar fonts d'informació més personalitzades i alineades amb els seus interessos particulars.

Educació en Verificació: Com Combatre la Desinformació

Davant el creixement de la desinformació, els experts coincideixen en la importància d'educar els joves en tècniques de verificació d'informació i fact-checking. Ser capaços de distingir entre contingut veritable i fals, i utilitzar eines digitals de verificació, és essencial per reduir l'impacte negatiu de la desinformació. A més, la formació en "educació algorítmica" permetrà als joves entendre com funcionen els algorismes i com evitar caure en les trampes de les bombolles informatives.

Quin Futur Té el Consum d'Informació?

Amb la creixent influència de les xarxes socials, els mitjans tradicionals van canviant d'estratègia  per captar l'atenció d'un públic jove cada cop més digitalitzat. És fonamental que ofereixin continguts més propers a les seves necessitats informatives, però sempre mantenint els estàndards de veracitat i pluralitat informativa.

El periodisme, tot i que desafiante, segueix sent una peça essencial de la societat. La seva evolució, adaptant-se als nous temps i exigències dels usuaris, serà crucial per garantir que els joves segueixin accedint a informació de qualitat.

Com afecta en el Desenvolupament Cerebral

Recents investigacions, com un estudi publicat a JAMA Pediatrics, revelen que l'ús habitual de les xarxes socials pot modificar el desenvolupament funcional del cervell en els joves. Aquest fenomen és particularment rellevant en una etapa tan crucial del desenvolupament cerebral com és l'adolescència.

L'adolescència és una etapa clau en el desenvolupament cerebral, caracteritzada per canvis hormonals que fan que els joves siguin més susceptibles a estímuls socials. Les xarxes socials, en formar part integral de les interaccions socials en aquesta etapa, influeixen de manera notable en el comportament i la percepció de si mateixos dels adolescents.

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 98% dels joves entre 16 i 24 anys utilitzen Internet diàriament, i les xarxes socials s'han convertit en l'espai predilecte per a la interacció social. Tanmateix, aquest consum constant de xarxes pot tenir efectes en la manera com el cervell dels adolescents respon a estímuls socials.

Vulnerabilitat Adolescente: Un Cervell en Desenvolupament

Durant l'adolescència, els canvis hormonals augmenten la sensibilitat als estímuls socials. L'ús freqüent de xarxes socials activa regions cerebrals vinculades a la recompensa social, com revela l'estudi de la Universitat de Carolina del Nord. Això pot generar un cicle de cerca constant de gratificació, ja sigui a través de "likes", comentaris o seguidors, la qual cosa genera dependència emocional de les xarxes socials.

L'Efecte en la Percepció Corporal i la Salut Mental

L'exposició constant a imatges idealitzades a les xarxes socials també afecta l'autopercepció dels adolescents, generant una pressió per complir amb estàndards de bellesa inabastables. Aquest fenomen, conegut com a body shaming, pot tenir conseqüències devastadores per a l'autoestima dels joves.

L'ús excessiu de les xarxes socials pot contribuir a trastorns com l'ansietat i la depressió, exacerbats pel fenomen del FOMO (por de perdre's alguna cosa). La comparació constant amb les vides aparentment perfectes dels altres a les xarxes socials augmenta la inseguretat i l'aïllament social.

Estratègies per a un Ús Saludable

És fonamental que els joves estableixin límits en el seu ús de xarxes socials i que es fomenti la pràctica del pensament crític per mitigar els efectes negatius. A més, iniciatives de benestar digital, com recordatoris per fer pauses o el control de la visibilitat de les interaccions, podrien ser útils per fomentar un ús més equilibrat i saludable.

Impacte en la Salut Ocular

L'ús excessiu de pantalles pot afectar la salut ocular, especialment a causa de la llum blava que emeten dispositius com telèfons mòbils i ordinadors. Per prevenir molèsties visuals, es recomana limitar el temps davant de les pantalles, seguir la regla 20-20-20, és a dir, fer una pausa de 20 segons cada 20 minuts i mirar alguna cosa que estigui a 20 peus de distància (aproximadament 6 metres) i utilitzar filtres per la llum blava si cal.