L'altra cara de la sequera: la "prudència" de la Catalunya amb restriccions
Mentre el Govern anuncia l'aixecament de les limitacions després de 56 mesos de sequera, algunes comarques com la Selva o l'Alt Empordà segueixen en alerta
Després de més de dos anys marcats per restriccions, el Govern de la Generalitat va anunciar fa unes setmanes la fi de la crisi hídrica en gran part de Catalunya. Gràcies a les pluges intenses del mes de març, els embassaments han recuperat part de la seva capacitat, superant registres que no vèiem des d'anys enrere. Un exemple clar és l'embassament del Ter-Llobregat, que ja supera el 65%, el registre més alt des del 2021. Una causa-conseqüència que ha permès aixecar les restriccions en nou zones del territori català i rebaixar la fase de crisi a prealerta en altres cinc. Tanmateix, això és un respir per a la majoria, però no per a tots. Algunes comarques del nord encara sofreixen les conseqüències de la llarga sequera.
El canvi es tradueix en la normalització del reg agrícola, la fi de les restriccions en l'ús urbà de l'aigua i la recuperació dels cabals ambientals en molts punts del país. Però la recuperació no és total.
L'altra cara de la moneda: Garrotxa, Alt Empordà i la Selva
Fins i tot són tres les comarques les que sofreixen prohibicions i limitacions en l'ús de l'aigua: la Garrotxa, Alt Emportà i la Selva. Afectant encara milions de persones. CatalunyaPress ha parlat amb l'Ajuntament de Figueres, una de les ciutats que fins i tot no ha pogut acomiadar per complet de les restriccions. Encara que reconeixen que la situació ha millorat de manera “notable” en les últimes setmanes, gràcies a les pluges registrades al març, asseguren que encara no s'ha aconseguit el nivell de normalitat.
Actualment, sofreixen les conseqüències de la llarga sequera que ha sofert Catalunya, però des del consistori afirmen que les precipitacions han ajudat a rebaixar el nivell d'emergència passant d'una fase "elevada i preocupant" al nivell 1 d'alerta, graó previ a l'aixecament complet de les restriccions. "Ara mateix, hem establert un ús de 200 litres per persona i dia", confirma l'Ajuntament. Xifra bastant més esperançadora que la permesa en el municipi fa unes setmanes, però que limita certes activitats quotidianes.
Avanços esperançadors, però amb cautela
Entre els símptomes de millora, el consistori destaca que ja és possible dutxar en les instal·lacions esportives municipals, una de les mesures prohibides fins fa poc. Un pas més que indica que la fi d'un dels problemes de la dècada estaria fregant el punt final. No obstant això, des de Figueres afegeixen que altres restriccions clau com omplir fonts públiques o decoratives continuen vigents, alguna cosa que afecta directament el turisme , una font vital d'ingressos per a la ciutat.
D'altra banda, i a pesar que la major part del territori a Catalunya ja es maneja sense cap prohibició, ells mantenen la calma en una situació que ha estat "crítica per a tots". El missatge és esperançador, però clar: "continuem amb prudència", declara l'Ajuntament de Figueres. Un anomenat a la calma, ja que segons fonts del consistori asseguren no "voler avançar" per la imminent arribada de la temporada de Setmana Santa i estiu, la qual cosa suposa un increment de turistes i una despesa d'aigua medio més alt que en temporada regular, i la ciutat no vol prendre decisions precipitades.
“Continuem amb prudència”, expliquen des del consistori. “No volem avançar-nos a l'hora d'aixecar restriccions amb el risc d'haver de tornar a activar-les si la demanda creix bruscament”.
Cooperació amb la Generalitat i objectius a mitjà termini
Figueres, igual que altres zones de la Garrotxa i l'Alt Empordà, treballa braç a braç amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en el Pla de Regeneració de l'Aigua. L'objectiu comú és garantir que el final de la sequera sigui real i sostenible, sense reculades.
Mentrestant, les autoritats locals demanen comprensió i col·laboració ciutadana, recordant que el canvi climàtic ha alterat profundament els cicles de l'aigua, i que aquests episodis podrien repetir si no s'actua amb responsabilitat.
El final de la sequera sembla més a prop que mai, però per a algunes comarques de Catalunya, el camí cap a la normalitat hídrica fins i tot té alguns trams per recórrer.
Escriu el teu comentari