Corre perill l'educació a Catalunya?: així serà el polèmic i "perjudicial" nou batxillerat 2026-2027

El compte enrere per a un canvi profund en el sistema educatiu català ja ha començat. A partir del curs 2026-2027, el batxillerat a Catalunya viurà una de les reformes més importants dels últims anys. L'objectiu? Adaptar a la llei estatal aprovada en 2020. La conseqüència? Un ampli malestar entre part de la comunitat educativa, especialment entre els professionals de l'àmbit científic.

Fusió d'assignatures i retallada d'optatives

Una de les modificacions més significatives afecta les assignatures del batxillerat científic. Les clàssiques matèries de Física i Química, que fins ara sumaven sis hores setmanals, es fusionaran en una sola assignatura de quatre hores. El mateix ocorrerà amb Biologia, que s'unirà a Geologia i Ciències Ambientals, també en un format reduït.

Aquesta reestructuració busca reforçar les assignatures de modalitat —com a Matemàtiques o Literatura—, que passaran de tres a quatre hores setmanals, sacrificant en el procés les matèries optatives, que veuran reduïda la seva càrrega lectiva de nou a sis hores setmanals.

El treball de recerca perd pes

Una altra de les novetats destacades és la pèrdua de protagonisme del Treball de recerca (TR), que deixarà de representar un 10% de la nota global del batxillerat per a convertir en una assignatura més dins del currículum.

Des del Departament d’Educació asseguren que aquestes decisions busquen homogeneïtzar el sistema amb la resta de l'Estat i potenciar una formació més centrada en els itineraris triats. Però no tots estan d'acord.

La comunitat docent alça la veu

Les plataformes de docents, com Ciències en perill o Docents per la Qualitat Educativa, han mostrat el seu profund desacord amb la proposta. Aina Barberà, professora de Biologia i portaveu de Ciències en perill, ho resumeix amb contundència:

“És una mesura perjudicial per a l'alumnat i per al futur científic de Catalunya”.

Barberà critica que amb el nou model no es garanteix el nivell ni la qualitat formativa, i lamenta que no s'hagin atès les propostes pedagògiques presentades pel professorat. Com a acte de protesta, han anomenat a no corregir els exàmens de selectivitat, una mesura extrema que busca pressionar al Departament d’Educació.

Canvis de nom i noves limitacions

Més enllà dels canvis en càrrega horària, el nou currículum introdueix modificacions en els noms de les matèries: Llengua i cultura gregues passa a dir Grec, i Funcionament de l’empresa es transformarà en Empresa i disseny de models de negoci.

A més, el batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials només podrà cursar l'assignatura de Matemàtiques aplicades a les ciències socials, perdent així l'opció d'accedir a les matemàtiques de l'itinerari científic, com fins ara.

Un debat obert que encara promet tensió

Mentre el Govern assegura que els canvis són necessaris per a adaptar el sistema als nous temps, la comunitat educativa demana diàleg i una revisió urgent del model.

El temor principal és clar: que aquestes reformes, lluny de millorar el sistema, puguin afectar greument la formació científica, tècnica i professional del futur a Catalunya.