Dos anys i mig de presó per al maquinista del descarrilament a Santiago fa 11 anys

El passat 26 de juliol de 2024, es va dictar una sentència transcendent en el cas de l'accident de tren de Santiago, ocorregut el 24 de juliol de 2013. L'incident, conegut pel descarrilament del tren Alvia en la corba de A Grandeira, barri d'Angrois a Santiago, va resultar en una tragèdia que es va cobrar 79 vides i va deixar 143 ferits. Després de més d'una dècada de processos judicials, la justícia ha imposat condemnes als responsables directes d'aquesta tragèdia.

Francisco José Garzón Amo, maquinista de l'Alvia, i Andrés Cortabitarte, exdirector de Seguretat en la Circulació de l'Adif, han estat condemnats a dos anys i mig de presó cadascun. A més, se'ls ha imposat una inhabilitació per a l'exercici de les seves professions durant quatre anys i mig. Aquests càstigs es fonamenten en els delictes de 79 homicidis per imprudència greu i 143 delictes de lesions per imprudència greu.

En termes de responsabilitat civil, la sentència ordena una indemnització superior als 25 milions d'euros per a les víctimes del sinistre i les seves famílies. Aquesta responsabilitat recau directament sobre les asseguradores QBE i Allianz Global, que representen Renfe Operadora i Adif, respectivament. La magnitud d'aquesta compensació reflecteix la gravetat de l'impacte de l'accident en les vides de les víctimes i les seves famílies.

La jutgessa María Elena Fernández Currás, encarregada del cas, va concloure que la tragèdia es va deure a una combinació de factors que incloïen la manca de mesures adequades per mitigar el risc d'una circulació dependent exclusivament del maquinista. En el moment de l'accident, el tren Alvia circulava a una velocitat de 176 km/h en una corba on el límit era de 80 km/h. Aquest excés de velocitat va ser provocat en part per un descuit del maquinista, que estava atenent una trucada de 100 segons de l'interventor de bord, Antonio Martín Marugán. La investigació també va revelar l'absència de sistemes de protecció a la via que podrien haver evitat l'excés de velocitat.

Aquest veredicte es produeix després d'un llarg procés judicial que va començar poc després de l'accident i es va estendre per més d'una dècada. El judici va quedar vist per a sentència el 27 de juliol de 2023, i finalment, un any després, es va emetre la resolució. Durant aquest temps, el cas ha estat objecte d'un escrutini exhaustiu i ha involucrat múltiples parts interessades, incloent-hi les famílies de les víctimes, advocats i experts en seguretat ferroviària.

La jutgessa Fernández Currás va enfatitzar en la seva conclusió que tant Garzón Amo com Cortabitarte van infringir greument el deure de cura que havien de mantenir. Va subratllar que ambdós van incrementar il·lícitament el risc d'un resultat perjudicial que estaven obligats a prevenir i que podrien haver evitat amb les precaucions adequades.