Els Mossos d'Esquadra han detingut 9 persones per apropiar-se 18 vivendes de persones amb problemes econòmics a Barcelona, Badalona, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), Madrid i Ciudad Real.
En un comunicat aquest divendres, han explicat que els detinguts estan acusats dels presumptes delictes de pertinença a grup criminal, estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals, falsificació de document públic, oficial o mercantil i defraudació a la hisenda pública.
La investigació es va iniciar a finals del 2022, quan agents de Premià de Mar (Barcelona) van ser coneixedors que s'havia presentat una querella a un jutjat d'instrucció de Barcelona on s'exposaven uns fets delictius i la investigació va culminar amb la detenció de 4 persones que s'havien apropiat del pis d'una dona morta sense legítims hereus.
Arran d'aquestes detencions, els agents van observar que darrere d'aquest cas hi havia un grup criminal que aconseguia, de manera il·legítima, els poders de les propietats immobiliàries per vendre-les i obtenir-ne "un alt rendiment econòmic".
Els detinguts captaven les víctimes --la majoria persones vulnerables amb problemes econòmics-- i posteriorment signaven un contracte privat on els presumptes estafadors pagaven els deutes d'aquestes persones i, a canvi, atorgaven poder notarial de l'immoble a una persona jurídica o física, "amb l'excusa de poder fer el tràmit amb l'empresa que li donava el crèdit per pagar els deutes".
"Amb la signatura d'aquest contracte davant del notari, les víctimes atorgaven poders, sense saber-ho, a un dels estafadors, que una vegada tenien el poder, podien fer una acta notarial de compravenda d'immobles", afegeixen.
Xecs manipulats
La compravenda normalment es feia a les notaries, i per fer-ho utilitzaven xecs manipulats que normalment "mai acabaven en mans de l'entitat bancària".
Amb aquest poder, els presumptes estafadors podien posar a la venda l'immoble i vendre'l a terceres persones que "no tenien res a veure amb el grup criminal i que volien adquirir l'immoble de manera legal".
També utilitzaven empreses a nom de testaferros, amb comptes bancaris on arribaven els diners perquè les víctimes paguessin els deutes pendents, diners que obtenien en sol·licitar préstecs a diferents entitats bancàries sense ser detectats per autoritats fiscals.
"El punt clau era treballar amb empreses amb una gran activitat comercial i que van tenir aparença d'empreses legals", afegeixen, amb credibilitat de solvència econòmica per demanar els crèdits als bancs.
En aquesta línia, contactaven amb empreses especialitzades per donar una imatge de “gran activitat econòmica per poder informar de manera falsa del seu estat financer”.
Els investigadors van verificar que els presumptes estafadors havien "manipulat les dades per simular que tenien relació amb importants empreses de renom que, a posterior, van corroborar que mai no havien tingut cap vincle".
El 25 de novembre van detenir 9 persones --entre elles, el líder de la trama-- i van registrar diversos domicilis en què es van recollir uns 100 indicis com escriptures, poders, contractes privats i documentació dels testaferros, a més de 6.500 euros en efectiu.
Dels detinguts, 4 van quedar en llibertat després de declarar a seu policial, mentre que els altres 5 van passar a disposició judicial dimecres davant el jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Barcelona.
Escriu el teu comentari