Les agressions greus a funcionaris a les presons catalanes, triplicades a la darrera dècada

En els darrers deu anys, les agressions a funcionaris de presons a Catalunya han experimentat un increment molt preocupant, especialment pel que fa als incidents considerats greus. Mentre que el 2013 es van registrar 17 agressions greus, el 2023 aquesta xifra s'ha triplicat i ha arribat als 57 incidents. Així ho ha testificat al Parlament Ramon Espadaler, pel conseller de Justícia i Memòria Democràtica, en una estadística a la qual ha tingut accés El Món.

Aquest augment és especialment greu si es té en compte que, durant el mateix període, la població reclusa ha disminuït significativament, passant de 9.818 interns el 2013 a 7.713 el 2022. Encara que hi ha menys reclusos, els episodis de violència han augmentat, posant en dubte la seguretat dins dels centres penitenciaris.

Quan es considera que una agressió és greu?

Les agressions als centres penitenciaris es classifiquen en dues categories: greus i lleus. Les agressions greus són les que requereixen assistència mèdica externa i generen una incapacitat laboral temporal , mentre que les agressions lleus no comporten baixa laboral. Aquest tipus de violència té un impacte significatiu no només en la seguretat física dels funcionaris, sinó també en el benestar psicològic i emocional. Els centres penitenciaris més afectats per aquests incidents són Brians 1, Quatre Camins i Puig de les Basses.

Al llarg de la darrera dècada, els incidents greus han seguit una tendència ascendent. Des de 17 el 2013, passant per pics de 35 i 36 incidents el 2018 i 2019 respectivament, fins a arribar als 57 registrats el 2023. Aquesta tendència es veu reflectida també en el nombre de funcionaris afectats . El 2017, 31 funcionaris van patir agressions greus, mentre que el 2023 aquesta xifra va augmentar a 75. Aquest increment de gairebé un 150% en sis anys reflecteix una situació de deteriorament en la seguretat laboral del personal penitenciari.

De manera semblant, les agressions lleus han crescut de manera sostinguda. El 2013 es van comptabilitzar 28 incidents lleus, mentre que el 2023 aquesta xifra es va disparar a 314. L'increment més pronunciat es va produir entre el 2021 i el 2022, quan els incidents lleus gairebé es van duplicar, passant de 152 a 342 en un sol any. Aquest augment massiu en els incidents lleus és indicatiu d'un entorn cada cop més hostil dins dels centres penitenciaris, on els funcionaris enfronten una pressió constant i situacions de risc de manera recurrent.

L‟impacte d‟aquesta violència s‟estén a les agressions sense lesions físiques visibles, que també han augmentat considerablement. El 2017, 102 funcionaris van reportar aquest tipus d'agressions, xifra que es va elevar a 296 el 2023. Això demostra la creixent vulnerabilitat del personal penitenciari, que no només enfronta el desafiament de manejar una població reclusa complexa, sinó també de treballar en un ambient on l'amenaça de la violència és constant.

Possibles solucions

Tot i que és un greu cas, no és aïllat. Per exemple, a Amèrica Llatina, especialment a països com Brasil, Mèxic i Hondures, la taxa d'homicidis a les presons va ser 20 vegades més gran que la taxa nacional mitjana durant 2017. Per enfrontar aquesta problemàtica, van implementar mesures com la millora de la seguretat, la capacitació del personal i la promoció de programes de rehabilitació per als reclusos. Si a Catalunya no s'apliquen noves mesures, és probable que el personal penitenciari continuï enfrontant-se a una realitat laboral marcada pel risc i la incertesa, amb conseqüències potencialment devastadores per a la salut i el benestar.