Cinc anys de presó per a un home que va abusar sexualment de la filla adolescent de la parella

L'Audiència Provincial de Cantàbria ha condemnat a cinc anys de presó un home que va abusar sexualment de la filla de la seva parella, quan la menor tenia catorze anys. En una sentència que no és ferma, contra la qual cal interposar recurs d'apel·lació davant la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, la Secció Primera de l'Audiència el considera autor d'un delicte continuat d'abús sexual a menys de setze anys.

A més de la pena de presó, li imposa una mesura de llibertat vigilada després de la finalització de la pena privativa de llibertat de cinc anys, li prohibeix contactar i apropar-se a la noia durant set anys i l'inhabilita per a qualsevol professió relacionada amb menors durant set més anys.

En concepte de responsabilitat civil, l'Audiència el condemna al pagament d'una indemnització de 8.000 euros per a la menor per reparar el dany sofert, ja que va requerir tractament psicològic. Segons descriu la sentència, l'ara condemnat convivia amb la víctima, ja que estava casat amb la seva mare.

"Obrant amb la finalitat de satisfer els seus desitjos sexuals, diverses vegades, no determinades, durant els anys 2020 i 2022, tenint la menor catorze anys i estant a la seva habitació, quan estava adormida l'acusat accedia al seu dormitori, es col·locava al costat de el llit, ficava les mans per sota de la roba de llit i tocava les cames de la menor per sobre del pijama", assenyala la resolució.

Després, "anava pujant la mà per la cama, per sobre del genoll", i llavors la menor "li detenia la mà amb la seva i impedia que arribés a altres zones corporals". L'ara condemnat "feia aquests tocaments prevalent-se de la seva condició de padrastre".

A més, afegeix la sentència que "en diverses ocasions", en apartar-li la mà la menor o si l'empenyia per escapolir-se aquest, ell li feia manifestacions com que llavors sí que li faria alguna cosa perquè ho contés a la seva mare. Altres vegades li manifestava que era un secret, o que si feia el que ell deia tots s'anaven a portar bé.

La menor va relatar el que havia passat a una amiga i després ho va donar a conèixer a una professora , moment en què es va posar en marxa el protocol de protecció que va derivar a la sortida del domicili familiar. L'Audiència considera acreditats els fets després de valorar el conjunt de la prova practicada al judici. Així, analitza i reprodueix les diferents declaracions que la noia ha prestat al llarg de tot el procediment i conclou que “s'aprecia una continuïtat substancial en la narració dels tocaments patits”.

El tribunal no percep automatisme a la seva expressió. "No és la reproducció d'una lliçó prèviament apresa o tramada", no troba exageració i tampoc ànim espuri. "Es tracta d'una exposició en uns termes versemblants, coherents, sostinguts, amb una expressió barreja de por i vergonya, i s'exterioritzen en un context que sembla com una manera de posar fi al malson que patia", afegeix la sentència.

A més, "dins de les escasses possibilitats de corroboració per dades externes de les declaracions de la menor, hi ha diverses professionals que han tingut coneixement dels abusos patits". Davant la versió de la menor hi ha la de l'acusat, que va negar els fets "sense que, del que s'ha exposat, es desprengui que no puguin haver succeït".

Amb això, la declaració de la seva dona i mare de la noia no avala la versió de la filla, si bé "no ha estat testimoni dels fets mentre van succeir en solitud". A més, "no es pot ignorar que la imputació es dirigeix contra qui és el seu marit, cosa que pot explicar la distància mostrada amb les manifestacions de la seva filla".

En definitiva, l'Audiència considera acreditats els tocaments realitzats per l'acusat sobre la filla de la parella i explica que el fet que "no hagi arribat a existir un tocament d'òrgan genital ha estat degut a la resistència mostrada per la víctima".

Així, les circumstàncies de l'actuació de l'acusat "posen de manifest una intenció lúbrica, de satisfer la libido pròpia i d'arribar a les parts del cos on s'allotgen els òrgans genitals, cosa que no aconseguia per la decisió de la menor", conclou la sentència.