Gonzalo Boye s'asseurà aquest dilluns a la banqueta de l'Audiència Nacional per blanqueig

L'Audiència Nacional (AN) jutjarà des d'aquest dilluns l'advocat de l'expresident català Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, per un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el marc d'una causa en què també es jutjarà el narcotraficant gallec José Ramón Prado Bugallo, conegut com Sito Miñanco, ja gairebé una cinquantena de persones.

Boye, en concret, va ser processat per la magistrada del Jutjat Central d'Instrucció número 3, María Tardón, per la seva presumpta participació en l'operatiu orquestrat amb l'objectiu de recuperar 889.620 euros que la policia havia incautat membres de l'organització de Sito Miñanco a l'aeroport de Madrid Barajas el febrer del 2017.

Aquests 'correus humans', que portaven els diners ocults en una maleta per moure'ls cap a Colòmbia, van ser interceptats i això va provocar, segons el relat de la magistrada, que els 'narcs' contactessin amb Boye i amb un altre advocat, Jesús Morán Castro, per que elaboressin uns documents que justifiquessin l'origen legal dels diners.

D'aquesta manera, Boye i dos advocats més s'asseuran a la banqueta per la seva presumpta implicació en l'elaboració de documents i contractes de compravenda de lletres de canvi per recuperar els diners confiscats per la policia. El fiscal sol·licita per a Boye 9 anys i 9 mesos de presó més una multa de 2,7 milions pels delictes de blanqueig i falsificació de document oficial.

Per Sito Miñanco, la Fiscalia Antidroga interessa 31 anys i 6 mesos de presó i 950 milions de multa pels delictes de tràfic de droga al si d'organització criminal, blanqueig de capitals i falsificació de document oficial.

"La Plèiade" de Sito Miñanco

Tots els acusats estan vinculats a la investigació desenvolupada en el marc de l''operació Mito', centrada en la xarxa que presumptament dirigia Sito Miñanco i que va intentar introduir sense èxit a Espanya més de 4.000 quilos de cocaïna en dos operatius diferents que van ser truncats per els investigadors que seguien la pista des del 2016.

Aquesta organització, segons l'escrit del fiscal, recollit per Europa Press, es dedicava principalment a la importació i distribució de substàncies estupefaents (especialment cocaïna) i al blanqueig de capitals, i tot això mentre el narcotraficant gallec es trobava en tercer grau penitenciari fruit de una condemna prèvia a 16 anys i 10 mesos de presó.

Aquest tercer grau li permetia treballar en un pàrquing d'Algesires, però "la seva única i veritable activitat professional continuava sent la introducció de substància estupefaent a Espanya" atès que mantenia la confiança de les organitzacions subministradores i comptava amb prou logística.

El fiscal explica al seu escrit que Sito Miñanco "comptava amb (...) una plèiade d'individus que acumulaven una notable experiència criminal en el negoci del narcotràfic, disposats a participar en aquestes iniciatives criminals, executant de manera gairebé reverencial qualsevol activitat" que els demanés.

Per això, el Ministeri Públic assevera que en realitat Sito Miñanco "havia fet del narcotràfic el seu modus vivendi de manera continuada i estable" malgrat les diverses condemnes imposades per delictes contra la salut pública. "No tenia la més mínima voluntat de rehabilitar-se i reinserir-se a la societat", explica.

I ressalta que aquesta era la "naturalesa eminentment personalista" de la xarxa que "totes i cadascuna de les decisions eren adoptades o supervisades" per Sito Miñanco --que feia servir l'àlies de Mario-- malgrat les limitacions que representava el seu règim penitenciari .

Per no cridar l'atenció de la policia, explica el Ministeri Públic, Sito Miñanco es recolzava per als contactes i les operacions tant a Enrique García Arango, el seu lloctinent, com a Juan Antonio Fernández Fernández, home de la seva màxima confiança. Per sota d'ells, una quinzena de persones contribuïen a demanda per a transport de droga o diners, preparar o pilotar embarcacions, o fins i tot fer tasques de contravigilància.

El fiscal apunta que per possibilitar l'ocultació dels beneficis procedents del narcotràfic, Prado Bugallo també havia creat una estructura societària "de la qual ell era l'únic titular efectiu malgrat que, aparentment, la propietat correspongués a tercers".

A més, s'ha procurat l'assistència de 'correus humans' "que participaven en l'ocultació dels beneficis procedents de la seva activitat criminal, que en última instància es transportaven a Colòmbia".

Thoran i Països Baixos

L'escrit detalla que gràcies a la investigació policial es va engegar amb dues operacions de la xarxa que pretenien introduir "enormes quantitats de cocaïna a Espanya.

Una va tenir lloc a l'octubre del 2017 quan es va abordar el vaixell Thoran, que transportava 3.3 tones de cocaïna; i la segona va ser l'aprehensió d'un contenidor de cocaïna als Països Baixos que amagava 615 quilos de la mateixa substància el novembre del mateix any.

El fiscal detalla que atesa la complexitat d'aquests moviments de Sito Miñanco va arribar a associar-se amb un altre dels acusats, Raymond Van Rij, que tenia contactes amb subministradors a l'Equador, i capacitat d'emmagatzematge i venda a tercers als Països Baixos.

Després de detallar els preparatius de l'organització per introduir la cocaïna al Thoran, explica que "malgrat l'apreciable dedicació i els esforços dels acusats per culminar amb èxit aquesta operació (...) va ser abordat a les proximitats de les Açores", i es va detenir la tripulació turca i el capità, de nacionalitat azerbaidjanesa.

Recorda que aquest vaixell, als voltants de Guyana "va apagar sense cap motiu el sistema de localització AIS, que permetia transmetre informació sobre la identitat del vaixell, la seva posició, rumb, o la seva velocitat".

Un judici a l'aire

Si bé el judici està programat perquè arrenqui aquest dilluns, diversos acusats han interessat suspendre'l atès que un altre dels encausats està complint pena de presó al Senegal i consideren que ha d'assistir a la vista per no menyscabar el dret de defensa.

El tribunal, de la Secció Tercera, haurà d'analitzar a la primera sessió, que se celebra a la seu de l'Audiència Nacional de Sant Ferran d'Henares (Madrid), si acull aquesta petició o decideix arrencar la vista.

En una providència recent, a més, els magistrats ja han donat llum verda que Sito Miñanco, i en general els encausats, declarin al judici a l'últim moment, una vegada s'hagin produït totes les testificals i pericials programades.

A més, hi ha la circumstància que després de presentat l'escrit d'acusació, dos dels 48 encausats han mort. Per això la causa quedarà extingida per a ells.