Acabava de complir gairebé tres dècades a la presó per assassinat i pertinença a organització criminal, entre d'altres delictes, i just recuperar la llibertat es va il·lusionar amb un gos de peluix exposat en una botiga de Valladolid que es va emportar sense passar per caixa i que ara s'ha traduït en una nova condemna, en aquest cas de sis mesos de presó.
La sentència condemnatòria recaiguda en L.M. l'acaba de dictar el Jutjat penal 3 de Valladolid per delicte de furt, de l'art. 234,1 del CP, després de considerar acreditat que el 23 de setembre de 2023, sobre les 10.55 hores, el citat individu, acompanyat per una tercera persona, va adquirir diverses peces de vestir en un establiment i, mentre l'acompanyant distreia a la dependenta, de la part inferior d'un prestatge va agafar un subjectaportes amb forma de gos i decorat amb la bandera britànica, objecte que estava a la venda per valor de 572 euros.
El propi condemnat, de 57 anys, va reconèixer en el judici l'autoria del furt--la seva acció apareix recollida en el vídeo de seguretat del local-- però s'havia mostrat disconforme amb el valor del gosset, fet que el jutjador considera irrellevant ja que, com així adverteix en la seva sentència, ha quedat perfectament provat que "es va encapritxar d'un objecte de decoració i no es va molestar a verificar si excedia el preu del límit del delicte lleu o no, va assumir la sostracció i ara ha d'assumir la condemna".
El cridaner del cas és que en l'anàlisi de l'esdeveniment no surt molt ben parada la propietat del peluix en qüestió, el valor acreditat del qual ha estat xifrat per un perit judicial en 70 euros, vuit vegades inferior a aquests 572 que marcava l'etiqueta enganxada a una de les seves potes i que el propi jutjador ve a reprovar, encara que al mateix temps reconeix que la lliure economia de mercat funciona d'aquesta manera i dóna dret al comerciant a fixar el preu que estimi oportú perquè "els objectes no tenen el preu pel que realment valen sinó pel que s'està disposat a pagar per ells".
"Preu excessiu" del gosset
"Òbviament, el preu de venda al públic és excessiu, no és una peça única, no és una peça de museu, està desgastada en la seva part inferior pel temps de permanència a la botiga i per tractar-se d'una peça adquirida de segona mà. Tot el que es vulgui dir, fins a si és moralment acceptable pretendre vendre un producte a un preu vuit vegades superior al preu mitjà de mercat d'objectes similars com ha dit el perit, però és que tot això acaba resultant irrellevant una vegada que s'acredita que el preu de venda al públic és el que és", ve a apuntar el jutge en un gest de resignació.
Però a més, el jutjador refereix també la "poca traça de l'autor, que no va treure si més no, l'etiqueta enganxada en una de les potes on constava el mateix preu, etiqueta que tenia els mateixos senyals de desgast pel temps que la resta de les potes i que confirma una obvietat, a aquest preu de venda pràcticament ningú pagarà per un objecte que es pot comprar deu vegades més barat i que roman a la botiga des de fa una dècada".
Escriu el teu comentari