Mig segle d'una fita històrica: l'arribada de les dones a la Guàrdia Urbana de Tarragona

El 5 de gener del 2025 va ser un dia especial per a la Guàrdia Urbana de Tarragona, no només perquè coincideix amb un dels dies més màgics de l’any, sinó perquè també marca el 50è aniversari de la incorporació de les dones al cos policial. Aquesta fita històrica es remunta al 27 de desembre del 1974, quan el plenari municipal va aprovar l’expedient que va donar lloc a la creació de la “secció femenina de la policia municipal”.

La primera acció destacada en què van participar les dones policies va ser la cavalcada de Reis del 1975, un moment que les va convertir en pioneres a Tarragona i a tot l’Estat. En total, van ser vuit dones les que van superar el procés selectiu i es van incorporar al cos policial amb les mateixes condicions salarials que els homes.

Ciutat pionera

Tarragona va ser una de les capitals espanyoles pioneres en la inclusió de dones a la policia municipal, avançant-se als grans cossos de seguretat. Mentre que la Policia Nacional no va incorporar la primera dona fins al 1984 i la Guàrdia Civil fins al 1988, les policies municipals van obrir camí en la integració femenina. Segons documents de l’època, Francesc Garcia Barberà, cap de la Guàrdia Urbana, va afirmar que Tarragona va ser la primera ciutat de l’Estat que va plantejar aquesta possibilitat.

Malgrat això, el projecte inicial es va paralitzar per manca de legalitat. La iniciativa es va reactivar anys després gràcies a exemples d’altres ciutats espanyoles, com Córdoba, Bilbao i Elx, que van contractar dones per incorporar-les a les seves policies locals.

Les 8 primeres agents

Les vuit dones pioneres que van vestir l’uniforme de la Guàrdia Urbana van ser:

• Anna M. Blaya Martínez
• M. Antònia Barberà Samaniego
• Glòria Garcia Piñol
• M. Dolores Navas Barea
• Concepción España Grisaleña
• M. Teresa Roca Navarro
• M. Pilar Berenguer Rojas
• M. Carme Manero Segura

Entre els requisits per accedir al cos policial hi havia tenir entre 18 i 35 anys, una alçada mínima d’1,60 m, ser solteres o vídues, i superar les proves establertes pel reglament.

Testimonis de Roca i Berenguer

Maria Teresa Roca Navarro, que va treballar 42 anys a la Guàrdia Urbana, recorda els inicis com un període dur en declaracions al portal web municipal. “Els companys no acceptaven que estiguéssim al cos, no va ser fàcil”. Explica que, com a dona, sovint la destinaven a regular el trànsit durant hores sense descans, amb condicions adverses i un uniforme poc adequat per al fred. Malgrat això, celebra els avenços en equiparació i drets entre homes i dones.

Per la seva banda, Pili Berenguer Rojas, que va entrar amb 18 anys, també recorda les dificultats inicials: “Al principi, costava que els ciutadans respectessin una dona amb uniforme, però amb el temps la situació va canviar”. Va ocupar diverses funcions al cos, des de vigilar la circulació fins a tasques d’atenció al públic, on se sentia especialment còmoda.

Mig segle després

L’intendent de la Guàrdia Urbana, Manel Vázquez, considera aquesta efemèride una fita històrica: “Estem molt orgullosos de les nostres pioneres, van ser grans representants per al cos”. Destaca també els esforços per feminitzar la Guàrdia Urbana, que actualment compta amb 36 dones, el doble que fa uns anys.

Vázquez avança que s’estan preparant diverses activitats per commemorar aquest 50è aniversari durant el 2025, tot recordant el camí recorregut i els reptes pendents per assolir la plena igualtat de gènere al cos policial.