Remunicipalització fallida: el preu de l'aigua es dispara un 40% a Terrassa
Taigua gestiona el servei, municipalitzat des del 2018, però la seva gestió ha generat moltes crítiques
L'Observatori de Serveis Urbans (OSUR), que fiscalitza la qualitat dels serveis públics municipals , ha publicat una anàlisi sobre la gestió de Taigua, l'empresa pública que administra el subministrament d'aigua a Terrassa des del 2018.
Terrassa es va convertir en un referent en la remunicipalització de l'aigua encara que l'informe, basat en dades públiques, assenyala que, des de la transició a un model públic, les tarifes d'aigua han augmentat un 42%, gairebé el doble de la mitjana del 21% registrat en ciutats de grandària similar amb gestió pública o públic-privada.
Aquest increment ha estat justificat per equilibrar els comptes de Taigua. Tot i això, l'anàlisi evidencia que l'alça a les tarifes no s'ha traduït en millores en la qualitat del servei ni en l'eficiència operativa .
Pitjor rendiment, servei i menys inversió
OSUR reporta una reducció en el rendiment hidràulic de Taigua, que va passar de 80% sota la gestió de Mina a 78% actual. Això implica un augment del 2,6% en les pèrdues d'aigua , cosa que obliga a adquirir més recursos per satisfer la mateixa demanda. La manca de manteniment adequat de les infraestructures és una de les causes assenyalades, cosa que podria derivar en majors costos de reparació i una eficiència decreixent en el futur.
L'estudi també destaca un increment del 56% en les despeses de personal, resultat d'un augment del 30% a la plantilla, sense que això hagi suposat un nombre més gran de serveis directes. Paral·lelament, la inversió en manteniment i renovació d'infraestructures va caure un 31,6%, passant de 20,06 milions d'euros en els darrers cinc anys de Mina (2012-2016) a 14,16 milions d'euros amb Taigua (2019-2023) ). Mentre Mina va destinar gairebé tota la seva inversió a millorar la xarxa, Taigua només va fer servir al voltant del 60% per a aquest propòsit.
La municipalització del servei partia de la idea que eliminar els beneficis empresarials i les bonificacions fiscals reduiria els costos. Tot i això, l'informe conclou que els beneficis fiscals i la cessió gratuïta de les instal·lacions no han compensat els augments en altres partides de costos, com els “costos indirectes” . Això ha resultat en una escalada tarifària per cobrir els desajustos financers.
La gestió de Taigua evidencia els desafiaments de la remunicipalització en un servei complex com el subministrament d‟aigua. A Terrassa, l?increment de tarifes i la disminució del rendiment hidràulic reflecteixen alts costos econòmics i tècnics que han recaigut sobre els ciutadans. La manca de manteniment i l'augment dels costos operatius han neutralitzat els beneficis esperats de la gestió pública i han subratllat la importància d'analitzar amb cura la viabilitat i la sostenibilitat abans d'implementar models de municipalització en el futur.
L'AJUNTAMENT EXPLICA LA PUJADA DE TARIFES
Des de l'Ajuntament admeten la pujada de preus i afirmen que "l'augment dels preus s'ha donat perquè teníem les tarifes congelades des del 2014 i s'aplicaran de manera progressiva" i afecten sobretot els que gasten més aigua. Mentre que l'estudi d'OSUR qüestiona la retirada de la tarifa social per les bonificacions, Crispí assegura que les famílies vulnerables es veuran menys afectades per l'increment de la tarifa. A més, des d'OSUR aporten xifres oficials que mostren un augment més gran en les quotes fixes que en les variables.
Si revisem el mapa de preus de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el 2023, Terrassa comptava, abans de la pujada, amb uns preus similars a Sabadell i inferiors a Matadepera, Castellar del Vallès o Sentmenat, ciutats més petites i totes elles amb concessió privada. Hi ha també municipis més barats com ara Abrera, Sant Quirze del Vallès o Monistrol de Montserrat. Amb aquesta pujada de preus, Terrassa podria passar a la franja de preus més alts i abandonar la zona intermèdia.
Escriu el teu comentari