1914: quan Terrassa gairebé elimina el joc del Cinquè per ser “pertorbador i temptador”

El 1914 Terrassa va viure un intens debat social al voltant del joc del Cinquè, considerat per un sector significatiu de la població com a "pertorbador i temptador". Aquesta oposició va quedar reflectida en una carta publicada al diari La Comarca del Vallès, sota el títol «Contra el Quinto», i signada per destacats ciutadans de la localitat, com ha recollit Món Terrassa.

Els signants descrivien el Cinquè com un joc "pertorbador, funest i temptador", capaç de generar "cents de víctimes". Al seu parer, els perdedors, majoritaris, intentaven recuperar el que havia perdut sense èxit, agreujant la seva situació econòmica, mentre que els guanyadors poques vegades aconseguien conservar els seus guanys. Segons les seves estimacions, unes 6.000 persones participaven en el joc, de les quals 5.000 sortien perjudicades, sent la majoria humils jornalers que, en lloc de portar alegria a casa, tornaven amb més pertorbació econòmica.

La carta denunciava que els beneficis del Cinquè no revertien en obres de caritat, com s'argumentava de vegades, sinó que pararien a mans dels administradors del joc. A més, s'hi assenyalaven conseqüències negatives per a altres formes d'oci i activitats socials de l'època. Els cinemes es trobaven "gairebé buits", els balls estaven "desanimats" i els teatres patien una dràstica caiguda a l'assistència. Fins i tot als cafès públics i societats polítiques, les converses i activitats quedaven eclipsades per l'"antipàtica cantarella dels números fatídics" que dominava l'ambient.

La carta va ser subscrita per nombrosos ciutadans, entre els quals destacaven M. Oliver, J. Riera, Gerónimo Aldabó, M. Tobella Aymerich, Vicent Alavedra, Ramon Paloma i Francisco d'A. Abad, entre d'altres. Representaven un sector de la societat terrassenc preocupat pels efectes socials i culturals d'un joc que, malgrat la seva popularitat, consideraven una amenaça per a les classes més humils.

L'oposició al Cinquè reflecteix un context històric en què els jocs d'atzar començaven a consolidar-se com a formes populars d'entreteniment, però també com a fonts de problemes socials. Més d'un segle després, aquest tipus de debats continuen presents al voltant de l'impacte econòmic i social dels jocs d'atzar a les comunitats més vulnerables.