Viatge a Hoi An, Vietnam

Acaba de començar l'any, el 2024 dC, i encara estem a temps de demanar, si hi ha algú a qui fer-ho i si n'hi ha que ens atengui, algunes cosetes que ens ajudarien a recórrer amb millor humor els 365 dies que tenim al davant. Estic convençut que en aquesta llista no faltaran els desitjos de pau i harmonia entre els pobles, feina i un sou que ens permeti viure una vida digna, una sopa d'alegria que amenitzi la quotidianitat, una mà que redueixi les anomenades spam… i, és clar, un viatge que satisfaci el nostre afany de trotar pel món i portar-nos una peça més que ens permeti anar completant el puzle de la vida. Arribats a aquest punt, em permeto fer-vos un suggeriment: escapar-vos a Hoi An, al Vietnam, i, si no us convenç, us torno els diners. És un dir, no se'm vagi algú a pujar a la parra.

La ciutat de Hoi An es troba al centre del Vietnam, a una mica menys de mil quilòmetres de Hanoi, la capital del nord, i de Ho Chi Minh (Saigon), la capital del sud. A les dues capitals es van coure faves a mansalva i potser la distància que les separa lliurés Hoi An de la destrucció i massacres que es van produir en altres localitats. Avui, podem passejar per la ciutat antiga com ho van fer els nostres avantpassats europeus quan van viatjar cap a orient durant l'Edat Mitjana per proveir-se d'espècies, te, seda, pedres precioses… Hoi An ha estat i continua sent un lloc de trobada de diferents cultures i en el passeig assossegat pels seus carrers en podem veure vestigis.

El centre de la ciutat ha estat declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat i encara que contra gustos no hi ha disputes, es pot assegurar que la visita no defraudarà el paladar més exigent. Per a aquells que estan instal·lats al “sí, però…”, poden completar el viatge recorrent els voltants: arrossars, platges, les illes Cham, les ruïnes de My Son…, o acostar-se a la ciutat imperial de Hue a tan sols 130 km , oa Da Nang a poc més de 40. Fer-ho amb bicicleta és apuntar-te a l'esport nacional. Llogar una scooter et pot sortir per uns 80.000 dongs (uns tres euros). Sense cap dubte, Hoi An és la ciutat més bonica i tranquil·la del Vietnam i espero que les imatges i el vídeo que acompanyen aquest article en donin fe.

Un lloc emblemàtic de la ciutat és el pont cobert Chua Cau sobre el riu Thu Bon. Es troba al nucli antic i és un dels llocs més destacats de la ciutat i del Vietnam, fins al punt, que es troba fotografiat al dors del bitllet de 20.000 dongs (una mica menys que un euro). El pont connecta l'anomenat barri japonès i el xinès, dues comunitats de comerciants que es van instal·lar a la ciutat a l'Edat Mitjana. El pont, de 18 metres de llarg, de fusta i coberta de teules, s'assenta sobre pilars de pedra i està custodiat per gossos i micos a les dues entrades. Diuen que es va iniciar la construcció a l'any del gos (tendresa, fidelitat i felicitat) i que va finalitzar a l'any del drac (riquesa i fortuna), dos dels dotze animals relacionats amb el calendari xinès.

Els colors grocs de les cases colonials (Indoxina francesa), el rosa i la porpra de les buguenvíl·lies, l'olor d'encens i el silenci t'acompanyen pels carrers del vell Hoi An i et procuren un estat de pau interior i actitud contemplativa que difícilment oblidaràs . La fusta predomina als florejats balcons i també als petits comerços, cafès i restaurants, sastreries que confeccionen el vestit que triïs en menys de 24 hores i per menys de 50 €. Al recorregut trobaràs la casa i capella de la Família Tran, la dels mercaders Tan Ky o Quan Thang, o alguns temples com el de Fujian o l'Assemblea Cantonesa.

Si atractius són els pintorescos carrers, perdrien el seu encant si faltés anar i venir en bicicleta dels veïns amb els seus barrets cònics “nón toi” o els comerciants ambulants situats a peu de carrer en cantonades estratègiques o passejant-hi amb les cistelles a l'espatlla . Tampoc la visita a Hoi An no quedaria completa si no passem pel seu mercat principal. Està situat a prop del port i, a més de trobar productes subministrats pels pescadors de riu i de mar, també trobes tot tipus de productes agrícoles com les verdures i hortalisses, les colorides i variades fruites i fins i tot productes per a la llar i com no, també souvenirs. Ah, no et sorprenguis si alguns treballen les 24 hores del dia.

Més enllà del casc vell de Hoi An, la ciutat s'estén de llarg a llarg del delta del riu Thu Bon a banda i banda de la seva llera ia les nombroses illes. Un laberint de canals, la majoria navegables, distribueixen les aigües d'un riu cabalós que neix a la serralada de Truong Son i desemboca al mar de la Xina Meridional. Allà, al seu històric port, van desembarcar comerciants d'occident que van donar vida a la ciutat. Avui, altres ports li han usurpat el prestigi que va tenir, però segueixen atracant als nombrosos molls pescadors i embarcacions d'esbarjo que porten els turistes a diferents tallers d'artesans repartits a diverses illes.

Vaja, vaja, aquí no hi ha platja… , cantava Bernardo Vázquez, el vocal del grup madrileny “The Refrescos”. A Madrid, per descomptat que no n'hi ha, però a Hoi An, a 10.000 km de casa, totes les que vulguis per prendre el sol o nedar i navegar per les aigües càlides. A més, com que els vietnamites no són gaire donats a tirar-se a la sorra, encara que sigui d'un blanc immaculat, no cal que busquis un lloc on estendre la tovallola, plantar el para-sol o simplement estirar-te en cuirs sota un cocoter. Per als consumidors de platja, abans i després de dinar, hi ha alguns hotels de luxe que ajuden a saciar tots els desitjos i si s'escau, et porten fins a la ciutat perquè gaudeixis la nit.

Si el que he fet durant el dia no t'ha saciat prou, que ho dubto, sempre quedarà la nit per acabar de pintar aquest quadre del passatger viatger. L?activitat comercial continua gairebé amb la mateixa intensitat que durant el dia. Veïns i turistes es tiren al carrer com si els hi anés la vida. Els restaurants, bars i cafeteries s'omplen, i encara en pot aprofitar un per fer-se un vestit i assistir, amb ell o sense, als nombrosos festivals que se celebren al riu en un o altre mes de l'any. Un se celebra el dia 14 de tots els mesos i se'l coneix com el festival de la Lluna Llena i, el de Hoi An, és dels més populars del Vietnam. I al llit, després de sopar alguna especialitat vietnamita a les parades ambulants o en algun restaurant, sempre acompanyada per una cervesa Saigon, Hanoi, Tiger, 333… o una Bia Hoi, la cervesa de barril més barata del món que costa la barbaritat uns 6.000 dongs (aproximadament 0,20 euros).

Jo ja me'n vaig al port on es troba la Barca d'Or, va cantar Pedro Infante abans d'anar-se'n un munt de vegades fins que al final se'n va anar. Espero que aquest nou article de viatges, les fotografies i el vídeo que us acompanyen siguin del vostre gust, en qualsevol cas i perquè serveixi de precedent, encara que no ho repeteixi cada vegada que ens veiem, els desitjo un feliç any 2024 en companyia de familiars i amics…, o sol, encara que mai no s'està, tenint un mateix enganxat com una llapa. I em pregunto, per què Déu haurà donat a aquest “un mateix” la capacitat d'adherir-se amb tanta força entre pit i esquena, i apoderar-se del que no és d'ell, perquè és “d'un”, a seques, sense el “mateix”.