Girona

La proposta que impulsa l'Ajuntament de Girona per anomenar una plaça o un carrer

La llengua de signes catalana és la llengua de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya

L'Ajuntament de Girona ha proposat que una plaça o carrer de la ciutat porti el nom de la “llengua de signes catalana” per reivindicar aquest sistema lingüístic. Es tracta d´una proposta conjunta de l´equip de govern format per Guanyem Girona, Junts i Esquerra i que posteriorment haurà d´estudiar la Comissió del Nomenclàtor.

Aquesta acció s'emmarca dins del Dia de la Llengua de Signes Catalana, celebrada aquest dilluns 3 de juny. "La llengua de signes catalana és també llengua pròpia de Catalunya. Amb aquest gest volem fer un merescut reconeixement a totes les persones signants que la utilitzen i que treballem dia a dia per difondre-la”, ha afirmat la regidora de Ciutat que Cuida de l'Ajuntament de Girona, Gemma Martínez Villagrasa.

La llengua de signes catalana és la llengua de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya. Es tracta d'una llengua natural de modalitat gestual i visual utilitzada per part del col·lectiu de persones sordes i sordcegues com a sistema lingüístic primari. Com en el cas de les altres llengües de signes de tot el món, el seu reconeixement com a llengua plena no es va produir fins a la segona meitat del segle XX, principalment a causa de la discriminació social de les persones que la feien servir i del desconeixement de les seves característiques entre les persones lingüistes.

Des del juny del 2005, la llengua de signes catalana disposa d'una gramàtica bàsica compendiada, que, juntament amb alguns materials lexicogràfics i treballs de recerca lingüística existents, marca l'inici de la descripció del corpus de la llengua de signes catalana i ha de servir de base per normativitzar-la.

Cal destacar que a Catalunya les persones que usen la llengua de signes com a mitjà de comunicació ho fan amb la llengua de signes catalana, és a dir, que en la llengua de signes no es produeix un règim de bilingüisme equiparable al de les llengües orals parlades a el mateix territori.

Llengua de signes catalana

La llengua de signes catalana, coneguda habitualment per la sigla LSC, és la llengua de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya. Es tracta d'una llengua natural de modalitat gestual i visual utilitzada per part del col·lectiu de persones signants com a sistema lingüístic de comunicació social i cultural. També és la llengua en què se solen relacionar amb altres persones del seu entorn familiar i social immediat.

La LSC, com altres llengües de signes, compleix totes les funcions comunicatives possibles i, com tota llengua viva, té unes característiques que la distingeixen. La llengua de signes catalana ha evolucionat des dels inicis i continua evolucionant constantment. Interactua amb altres llengües de signes i orals, rep influències i incorpora progressivament conceptes i signes nous d'acord amb la societat del coneixement i la comunicació actuals.