La renaturalització de la Seu Vella de Lleida encara la recta final

Les obres de millora ambiental i paisatgística al Turó de la Seu Vella de Lledia estan a la fase final... fins al punt que s'espera que concloguin a l'abril, segons han anunciat les autoritats locals. Aquest projecte, que forma part de la iniciativa URBAN-NAT Lleida finançada per fons NextGenerationEU, té com a objectiu principal crear espais verds i refugis climàtics en àrees urbanes per combatre el canvi climàtic i fomentar la biodiversitat.

Entre les accions realitzades es destaca l'acondicionament d'una passejada ombrejada des de la porta del Lleó fins a una nova bassa naturalitzada al Parc de Santa Cecília, sobre els carrers Monterrey i de l'Orfeó Lleidatà. A més, s'ha treballat a l'estabilització de talussos, la millora de la vegetació i la plantació de 178 arbres i més de 2.000 plantes.

Aquestes mesures tenen com a propòsit consolidar i connectar espais amb arbres, creant refugis climàtics urbans i zones d'ambients naturals amb matolls de plantes aromàtiques per a la biodiversitat local, incloent-hi insectes pol·linitzadors i aus.

El projecte, amb un pressupost de 216.369,53 euros i executat per l'empresa Agrotècnica del Segrià, és part d'una estratègia més àmplia de la ciutat per augmentar els espais verds a l'entorn urbà i periurbà, en línia amb els objectius de mitigació del canvi climàtic i promoció de la biodiversitat.

La iniciativa URBAN-NAT Adaptació al canvi climàtic i millora de la biodiversitat de Lleida s‟inscriu en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat pel Fons Next Generation de la Unió Europea. Les subvencions per a aquest tipus de projectes són convocades a través de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), per tal de promoure accions dirigides a la renaturalització i resiliència de les ciutats davant dels desafiaments del canvi climàtic.

La Seu Vella és la catedral i monument més emblemàtic de la ciutat, es va construir en estil romànic, encara que les seves voltes són de creueria ogival gòtiques. S'alça al turó conegut com a Turó que porta el mateix nom, un turó que domina la ciutat i la comarca del Segrià.