El nou fiscal delegat a la província de Barcelona per a la protecció de persones grans i amb discapacitat, Antoni Torres, ha assenyalat que "ni de lluny" tenen prou mitjans per a la feina que han d'abastar.
En una entrevista d'Europa Press, Torres ha fet referència a la llei que el 2021 va eliminar la incapacitat associada al tutor i la va substituir per la figura de l'assistent, i per això s'havien de revisar totes les sentències d'incapacitació dictades fins aleshores en un termini de tres anys.
Aquests tres anys es compliran aquest any, i Torres augura que "difícilment es complirà" amb el mandat de revisar totes les incapacitacions, per això cal avaluar cada cas, i només en un dels quatre jutjats especialitzats a Barcelona n'hi ha prop de 10.000 casos per revisar.
"És molta feina, tothom ho diu. És una llei que requereix molts mitjans i de mica en mica s'estan donant, però ni de lluny en tenim prou, ni de lluny" assenyala Torres, que també posa en valor l'esperit de la reforma legal en adaptar-se a la Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat.
Torres, que va ser fiscal en cap d'Eivissa, fa més d'11 anys que exerceix a Barcelona, des del principi en l'especialitat de protecció a gent gran i persones amb discapacitat, assenyala que des de la seva especialitat "s'intenta, sobretot, evitar que algú substitueixi la persona amb discapacitat i prengui les decisions" en nom seu.
Afegeix que revisar les incapacitacions és només una part de la feina que tenen, perquè a més dels casos anteriors a la llei segueixen arribant nous, i també es dediquen a tasques com la protecció de patrimonis ia fer seguiment de la situació a les residències, on la preocupació pel Coronavirus ha quedat enrere i revisen aspectes com ara que les contencions mecàniques o farmacològiques es facin amb prescripció mèdica, consentiment familiar i proporcionalitat.
Menys intromissió
"Els abusos patrimonials, possibles estafes, fraus a gent gran que potser té un cert deteriorament, que té bona fe i confia en altres... Es donen. Nosaltres en som conscients", i afegeix que tot i així l'última reforma legal a aquesta matèria està encaminada a fer que l'administració i la justícia s'entrometin el mínim possible en la vida de les persones.
Algunes vegades reben avisos de possibles enganys a gent gran, per exemple d'algú que s'ha ofert a cuidar-los i utilitza els seus comptes bancaris, però no sempre hi poden intervenir: "Cadascú és lliure de confiar en qui vulgui. Si estàs bé de salut psíquica i física, i tens autonomia i voluntat, tens dret que no es fiquin amb tu, ni l'administració, ni l'Estat, ni els serveis socials”.
"Hem de jugar entre dues tensions, entre l'autonomia i la llibertat de la gent i que ningú no abusi d'algú que vol ser lliure però que, a causa del deteriorament cognitiu que té, no valora la realitat de la situació", i ha subratllat que si la persona està sana se li han de garantir els mateixos drets als altres per decidir sobre com gastar els seus diners, per exemple.
En canvi, sí que intervenen en els casos on amb criteri mèdic s'ha acreditat que la persona no és conscient o capaç de decidir, i en aquestes situacions es designa un defensor judicial perquè administra els comptes de l'afectat, i Torres admet que alguns "es enfaden, no ho entenen".