Jaciment de Tossal de Baltarga (Lleida) - lupa

La sorprenent troballa al Pirineu de Lleida que data de fa 2.200 anys

Els arqueòlegs veuen "probable" que fos incendiat a l'època de la Segona Guerra Púnica

Una investigació liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha trobat les restes d'un estable cremat al jaciment Tossal de Baltarga, a Bellver de Cerdanya (Lleida), fa 2.200 anys, a l'Edat de Ferro, que podria estar relacionat amb el pas de l'exèrcit cartaginès d'Aníbal durant la Segona Guerra Púnica contra els romans.

L'edifici tenia dues plantes i el foc va provocar que el sostre, les bigues de suport i el pis superior caiguessin, i els arqueòlegs també han trobat restes de sis animals cremats --un cavall, quatre ovelles i una cabra--, juntament amb objectes de valor com un piquet de ferro i un pendent d'or amagat en una olla, ha informat divendres la universitat en un comunicat.

La investigació, publicada a 'Frontiers in Environmental Archaelogy', ha permès reconstruir les pautes econòmiques d'aquests habitants, amb una important ramaderia on es practicava la transhumància.

Pel que han inferit els investigadors, liderats pel professor de la UAB Oriol Olesti, el pis superior semblava haver estat dividit en espai de magatzem i producció tèxtil, trobant-se nombroses eines que podrien haver servit per filar i teixir la llana de les ovelles.

Els arqueòlegs també han trobat cereals com ordi i civada i alguns recipients de cuina sencers, amb residus que demostraven que les persones que feien servir l'edifici havien consumit llet i formatge i menjat guisats de porc i xai.

Olesti ha assegurat que la troballa ha permès "reconstruir les pautes econòmiques d'aquests habitants, probablement dedicats a la transhumància", ja que l'anàlisi d'isòtops indica que algunes ovelles havien pasturat anteriorment en altres pastures, possiblement d'acord amb altres comunitats.

L'estudi, en què també han participat investigadors de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, el CSIC, la Universitat de Heidelberg (Alemanya) i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, ha remarcat que aquestes comunitats de muntanya no eren tancades, sinó que estaven connectades amb zones veïnes, intercanviant productes i, probablement, coneixements culturals.

Olestí ha subratllat que aquesta economia amb ramaderia, agricultura, gestió del bosc i mineria mostra "una societat de l'Edat de Ferro adaptada al seu entorn i capaç d'aprofitar-ne els recursos".

Posició estratègica

La destrucció del Tossal de Baltarga, que ocupava una posició estratègica als Pirineus, podria haver estat relacionat amb el pas de l'exèrcit d'Anibal per aquesta regió per lluitar contra els romans a la Segona Guerra Púnica.

Olesti ha puntualitzat que "la precisió cronològica en arqueologia per parlar de la Guerra Púnica no és suficient per afirmar-ho amb tota seguretat", però que estan segurs que va passar en aquell moment de la història.

Ha dit que "és probable que la destrucció violenta del lloc" estigui relacionada amb aquesta guerra, ja que apunta que ha estat un foc intencionat i efectiu, ja que tots els edificis han estat destruïts, i en un adjacent han trobat un gos cremat.

L'investigador ha explicat que Aníbal va creuar els Pirineus lluitant contra les tribus locals i el Tossal de Baltarga era un lloc de residència i punt de vigilància dels ceretans: "D'aquesta expedició no se'n conserven gaires restes arqueològiques, i el Tossal de Baltarga és probablement un dels millors exemples”.

Destrucció sobtada

Ha dit que la reconstrucció implica "una destrucció sobtada, sense temps per obrir la porta de l´estable i salvar els animals", però que l´ocultació d´un pendent indica anticipació per part de la població per algun tipus d´amenaça.

Els arqueòlegs desconeixen què va passar amb la població que vivia al Tossal de Baltarga, però finalment va ser reocupat i utilitzat pels romans, essent l'element més significatiu d'aquesta nova ocupació una torre de vigilància.