Encara que de vegades pensem que les coses no arriben, sí que ho fan. El món no s'atura: la nit dóna pas al dia i el rellotge continua marcant els minuts i les hores. És així quan ens adonem que el calendari continua mostrant les dates. En aquest punt arriba el 12 de maig, data clau per a Catalunya, on 5.754.840 persones estan cridades a votar a les eleccions al Parlament de Catalunya, unes 130.878 persones més que a les del 2021. No són unes més, sinó que es pot produir un canvi de rumb o una situació complexa si no hi ha manera darribar acords entra les formacions que concorren. Catalunya, com la resta d'Espanya, no tenen tradició de pactes d'ideologies diferents, no està “ben vist” per part dels polítics, manca tradició democràtica que és consubstancial als gens, sense tenir en compte el bé comú de la ciutadania a la que diuen representar.
En els darrers dies de campanya s'està desfermant el nerviosisme entre els candidats, davant la possibilitat que les enquestes no es vegin reflectides pels resultats reals que donen les urnes. Tant és així, que els discursos es tornen més agressius: necessiten convèncer els indecisos, els que estan desencantats dels partits que voten sempre, però que ara, decebuts, han decidit votar un altre o senzillament quedar-se a casa i no votar a senyal de protesta (que respectant la seva elecció és un signe de denunciar la situació, però no comparteixo).
Aquesta que escriu sempre ha estat favorable i contínua en la mateixa posició que tenim l'obligació d'acudir a dipositar el nostre vot, sigui quin sigui. Dues raons corroboren el que penso: que votar és un dret, però també una obligació com a ciutadà el fet d'expressar la nostra proposta de qui ha de governar el nostre país. També perquè són moltes les persones que han mort per defensar aquest dret. No ens hem d'oblidar una cosa que han fet altres generacions. “Votar és un dret i una obligació”. Deia la meva admirada Mafalda que “a la vida no hi ha premis ni càstigs, sinó conseqüències”. És el que pot passar amb el vot que cadascuna de les persones diposita a les urnes. Cal votar, no només amb les vísceres, o el sentiment, sinó amb el cap, pensant en aquell partit que ho pot fer millor, que compleixi amb el que s'ha dit en campanya, i que té les idees més clares, igual que les prioritats . Cal no oblidar que un dels errors que es comet és jutjar els polítics i els seus programes per les seves intencions, en comptes dels seus resultats.
La campanya electoral, amb una durada de 15 dies, és l'espai elegit per totes les candidatures que concorren a unes eleccions. Durant aquest període els candidats exposen els seus programes electorals per convèncer la ciutadania que els han de votar. Els mítings, les trobades i les entrevistes formen part de la vida diària dels candidats: un rècord d'activitats que posa de cap per avall la vida de les ciutats i pobles. Els ciutadans es converteixen per una vegada al centre de les mires i latenció dels partits. Tot i això, aquest interès passa a un segon o tercer pla quan les votacions han conclòs. Castelao deia que “el poble només és sobirà el dia de les eleccions”. No s'equivocava un dels intel·lectuals i polític gallec més importants, que per desgràcia va morir a l'exili, com tants altres que van defensar les llibertats en aquest país.
Així que cal anar a votar, com més persones millor, votar amb el cap fred i el sentiment d'haver pogut fer-ho. Recordeu aquest dret, també obligació, com a ciutadà/na.