Quina malaltia que es presenta de forma insidiosa, des del 2016, la queerreligió i els seus dogmes de fe del transgenerisme es van anar introduint en totes aquelles diferents assemblees i grups feministes que detectaven.
Després de la demostració de força del Feminisme el març del 2018, la misogínia i el sexisme, que nien a les files de tots els partits postmoprogres, es van posar en marxa. Es van desfermar com fúries de l'Avern.
I ja sense cap dissimulació les hordes d'explotadors reproductius i sexuals es van dedicar a entrar i arrasar a tots els espais on les dones feministes presentaven batalla contra els estereotips sexistes i el patriarcat.
L'exemple més clar van ser les assemblees de Ca la Dona a Barcelona. I mentrestant, la penetració a escoles i Instituts es va fer sense barreres, afavorida pels partits que diuen ser d'esquerres i com en el cas del País Basc i Catalunya són de missa, capellans i bisbes per a benediccions que retrotreuen al segle XIX.
Mentre passava tot això ens va creuar una pandèmia, alhora que un virus letal s'instal·lava al Ministeri contra les Dones. Ministeri i Consell de Ministres van aprovar lleis en aquests anys que, no només invaliden molts dels drets conquerits per les dones, sinó que hi van en contra.
I quan les dones feministes van alertar de la inseguretat jurídica que estaven creant, les van intentar silenciar al crit de privilegiades blanques més tots els epítets que ens mostren com la misogínia i el sexisme conformen la visió del món. La violència institucional va aconseguir les cotes més altes amb Montero i la seva colla i segueix amb la Yolanda del sumar per restar.
El seu llegat misogin ha quedat molt palès per a tota la societat en les conseqüències de la llei del sí és sí. Chapuza legislativa nefasta perquè el consentiment pot estar totalment viciat i esdevenir una fal·làcia que només serveix l'agressor.
Dia a dia hem assistit a la banalització de la violència contra les dones ia la usurpació per la queerreligió i el culte del transgenerisme de dates assenyalades de la seva lluita.
El 2023 els assassinats per violència masclista van ser 102 i en vam portar 14 des de començament d'any, però la postmoesquerra tractant com a víctimes els que ens agredeixen i usurpen el nostre espai.
La violència masclista del transgenerisme segueix el seu curs i avui, la direcció general de drets LGTBI, que no representa les persones LGB, ha decidit anunciar que a la façana del Ministeri de la desigualtat posen de forma permanent la bandera del transgenerisme desencadenant la polèmica en les xarxes socials perquè al Feminisme i les Dones Feministes no se les silencia fàcilment.
Els dies previs al #8M s'omplen els mitjans de notícies que tenen com a subjecte les dones per després passar a tornar a ser breus o ni tan sols ser publicades.
Les institucions ens feliciten el dia com si fos una efemèrides festiva i els actes institucionals semblen el recompte de triomfs olímpics quan als carrers les manifestacions del #8M han estat usurpades des del 2019 per la misogínia i el masclisme queertransgenerista.
Hi ha ciutats on, avui, s'enorgulleixen que a la capçalera de la manifestació aniran identitats diverses. Manifestacions que en aquests anys han estat perreades i convertides en actes de violència contra les dones.
Les dones feministes estan tornant a reconquerir els espais i el #8M, per això a moltes ciutats hi ha dues manifestacions.
La de les Dones Feministes, i les dels que perreguen per continuar violentant l'espai públic i les lleis en un intent de tornar als segles obscurantistes on el coneixement se substituïa per dogmes de fe i els estereotips sexistes marcaven el paper de les dones a la societat. S'acabarà la usurpació del #8M. S'acabarà...