Brussel·les és més que la capital de Bèlgica

Aquest diumenge a Espanya la ciutadania està cridada a votar a la convocatòria de les Eleccions Europees. Uns comicis que alguns consideren que els afecta menys perquè Brussel·les és una mica lluny. Una percepció equivocada perquè és allà on es decideixen moltes de les coses que ens afecten a tots. Això ens hauria de portar a la reflexió que cal acudir a votar de manera massiva. Tot i l'escepticisme que ha anat creixent, un 54% dels espanyols se senten ciutadans europeus i espanyols alhora.

El desconeixement de la manera de funcionar de les institucions europees, en aquest cas, el Parlament Europeu, és la manca d'una política informativa de totes les parts: la institució en si mateixa, els governs dels països, els grups polítics i els parlamentaris dels que poc es coneixen i no es prodiguen donant explicacions pels seus territoris respectius. Massa vegades la institució europea ha servit -continua sent-ho- de retirada daurada de molts polítics, als quals se'ls premia enviant-los a 1574,9 km de distància d'Espanya, ben pagats i el sou és l'enveja dels parlamentaris de la Cursa de Sant Jeroni.

En aquestes eleccions, amb l'esdevenir dels anys, la decepció de molts ciutadans, els partits populistes investits de patriotes i curiosament antieuropeistes estan pujant de manera alarmant. Aquests curiosament s'aprofiten de la seva condició d'eurodiputat i resulta que estan en contra de la Unió Europea, és més, volen que desaparegui. Aquesta és la seva fi. Per dur a terme el seu objectiu, res millor que ser-hi dins, és la forma de dinamitar-la. Per això, aquests comicis requereixen del màxim interès, cosa que s'ha de traduir en una participació més gran, malgrat l'afebliment dels partits tradicionals. La desconfiança entre països és evident, posant al nord contra el sud. El nord és la zona rica i el sud, la pobra.

En aquesta tessitura de creixement preocupant dels partits ultres, cal preguntar-se: Què cal fer? La Unió Europea necessita renovar-se en termes de polítiques i processos. També s'haurien de descentralitzar més les responsabilitats sobre les estratègies a nivell nacional amb l'objectiu d'aconseguir una millor representació dels ciutadans. Per tal de dur a terme aquestes propostes cal que la UE compti amb líders amb una nova visió i una nova narrativa sobre Europa.

Aquest divendres s'avançaven els Països Baixos a posar les urnes, amb el resultat que la llista més votada que ha estat la d'esquerres constituïda per verds i socialdemòcrates, GL_PvdA, liderada per Frans Zimmerman, que hauria aconseguit 8 dels 31 escons. L'extrema dreta se'n quedaria prop del 7%, sis més dels que té ara. Segons els estudis, els partits d'extrema dreta podrien aconseguir en aquestes eleccions el 22% dels vots, que és un percentatge alt. El Reagrupament Nacional de Marine Le Pen serà amb tota probabilitat la primera força ultra de tota la Cambra, amb 30 escons. Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni podria passar dels 20 diputats i Alternativa Alemanya per Alemanya podria ser la vuitena amb 15 seients.

Amb aquesta foto fixa que pot donar les votacions del 9J, cal, si es compleixen els pronòstics, obrir els ulls als nous responsables. És l'hora de passar del partit a l'acció, agradi o no.

Així que, faci sol, plogui o neu, cal agafar les claus, marxar de casa anar a votar i si els ve de gust, després a prendre unes canyes o un vi per celebrar la llibertat d'escollir els que considerin que ho pot fer millor

“No n'hi ha prou només voler un canvi. Has d'anar i fer el canvi a través del vot”, deia Taylor Swift, estel de country-pop.