Els resultats de les eleccions catalanes, a més a més del desconcert per a alguns pels vots aconseguits pels partits independentistes, més el bon resultat del PSC, han generat una forta crisi en algunes formacions polítiques. A ERC hi ha una revolució: Pere Aragonés no recollirà la seva acta de diputat i deixarà la primera línia política. Marta Rovira no es presentarà al càrrec de secretària general del seu partit al Congrés extraordinari que celebraran al novembre. Junqueras deixarà la presidència per reflexionar i escoltar la militància i tornar a presentar-se a la presidència del partit. Sergi Sabriá, persona de la màxima confiança de Pere Aragonés, va anunciar que deixava la política institucional. La crisi dels republicans, sent profunda, no és nova, sol ser cíclica i n'ha tingut unes quantes. Segur que al final, amb canvis importants a l'executiva, ERC tornarà a remuntar.
La crisi de resultats ha tocat de ple la CUP, que ha vist com ha perdut un bon nombre de diputats, cosa que el fa replantejar-se el present i el futur. Canvis de cares i nova estratègia per intentar captar els votants que els van abandonar i sumar-ne de nous. Tarragona ha castigat el partit, deixant-lo sense representació.
Els Comuns de Colau han vist rebaixat el nombre de diputats i el partit s'ha reduït només a Barcelona. S'ha convertit en un partit centralista. A Tarragona s'han quedat sense representació. Els votants els han castigat quan la seva proposta important ha estat la seva oposició frontal al projecte del Hard Rock de Tarragona. Una bandera que, com s'ha vist, no donava suport a la ciutadania de Tarragona, que ha expressat la seva posició en forma de vots. La imposició de Colau de posar de cap de llista per Girona al seu amic Eloi Badía, que per cert seguirà en el càrrec de diputat al Congrés, després del seu fracàs a Girona, ha soliviantat bona part del partit, que veu com Colau - ia l'ombra el seu marit, Adrià Alemany, el cervell, el mentor de les iniciatives- han portat al fracàs a la formació. Alguns dirigents del partit li demanen responsabilitats, el fracàs d'aquestes eleccions els atribueixen a la parella. Per això demanen els caps.
Els Comuns, atesa la seva posició, volen entrar al possible govern d'Illa, amb dues conselleres. S'està esperant la decisió dels republicans, que, fins després de les eleccions europees, no es pronunciaran. Això no vol dir que s'hagin paralitzat les negociacions. Pel que sembla, els socialistes li oferirien la presidència del Parlament i la possible entrada al govern de l'ajuntament de Barcelona. També Colau aspira a seguir a la corporació municipal, com a vicealcaldessa. El problema és que l'alcalde Collboni no la vol al govern. Haurien de canviar la interlocució i rebaixar les aspiracions a l'exalcaldessa, que ha deixat caure que encara continua manant i que pot frenar els acords. Per això, Jésica Albiach i el seu nucli estan disposats a sacrificar-la.
Hi ha dirigents que es pregunten què ha passat amb els resultats al Prat, feu dels Comuns, on el seu alcalde Lluís Mijoler, ocupava el número dos de la candidatura, i és el polític que més ha rebutjat l'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas-el Prat. Els resultats han estat molt dolents per al dirigent. El PSC ha estat el partit més votat amb el 38,16% dels vots. En segon lloc, ERC, amb un 11,79% dels vots, seguit de ben a prop pel PP, amb l'11,59%. En quart lloc, els Comuns, amb un 11,46% dels vots.
Uns resultats al Prat, que han fet malbé amb els Comuns, si es té en compte que en les anteriors havia estat la primera força, amb un important nombre de vots. Per això, les crítiques al número dos d'Albiach fan predir que és possible que reconsideri recollir l'acta.
El 12M ha estat per a ERC, CUP i els Comuns una mala data que els porta a una reflexió profunda i a canvis de lideratges. A ERC, amb una història al darrere, ja s'està produint ¿Passarà el mateix a la CUP i als Comuns? Tot i Colau i Alemany, als Comuns alguna cosa s'està cuinant, i el resultat arribarà després de les europees.