El desè aniversari d'un Rei que ho està tenint complicat

Aquest dimecres es van fer 10 anys del regnat de Felip VI, que no han estat un camí de roses, sinó ple de mines. Amb el lema “servei, compromís i deure” que vol reafirmar el canvi que s'ha produït al llarg d'aquests anys tan intensos. Un aprenentatge ràpid i que ha sabut aprovar amb una nota alta.

El Rei Felip va arribar al seu regnat després de l'abdicació del seu pare, Joan Carles I, després de tot un seguit d'actuacions que tothom coneix bé. Això va significar que, malgrat els èxits aconseguits, que van ser uns quants, que va ajudar de manera molt important a la consolidació de la democràcia a Espanya, la imatge de la monarquia va quedar molt tocada. Així que, en un moviment ràpid amb alguns actors importants a l'ombra, Joan Carles I va decidir deixar pas al seu fill i va marxar d'Espanya, a Abu Dhabi, on continua vivint. Tot i que en els darrers dos anys ha pogut venir de visita al seu país, amb estades curtes, especialment a Galícia i sempre allunyat de Madrid.

Els 3 primers anys del Rei van estar marcats per dues coses. En primer lloc, fer callar les veus contra el Rei Joan Carles I, el seu pare, amb mesures molt dures que el van allunyar no només del regne, sinó personalment. Felip és una persona molt preparada, educada per al càrrec i diferent del seu pare. Amb la creu a sobre del cas Joan Carles, ha hagut d'anar demostrant que està preparat per al càrrec. i que la transparència ha anat calant a la Casa Reial. L'independentisme català sempre ho ha tingut al punt de mira. Tot i això, ell ha continuat visitant Catalunya amb certa regularitat, sense por de qualsevol acció d'incontrolats que més d'una vegada ha hagut de patir.

Però el punt culminant del regnat de Felip VI va tenir lloc 48 hores després del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Va ser en aquell moment, i tenint en compte el caire que estava prenent l'assumpte, que el Rei, com a cap d'Estat, es va veure obligat a comparèixer i va pronunciar un discurs de marcat caràcter polític, el de més impacte, amb l'objectiu de frenar el procés . Unes paraules que mentre tranquil·litzaven bona part de la ciutadania, als independentistes els van asseure com un tret al peu i sempre que poden aprofiten l'ocasió per retreure-les-hi.

El Rei Felip no ho està tenint fàcil al seu regnat. El tema Catalunya, els problemes provocats al Parlament, i al govern de la Generalitat -amb l'aplicació del 155- els greus disturbis, els polítics empresonats i després indultats, fins arribar a l'aprovació de la Llei d'Amnistia, han estat sempre entre les preocupacions del Rei. L'última, fa poques dates, el 3 de juny, Felip VI sancionava la llei, és a dir, la signava complint així la seva funció constitucional, que sempre ha tingut en compte: la constitució com a guia de la democràcia.

Una part dels partits que donen suport al govern de Pedro Sánchez s'han pronunciat contra la Monarquia. Alguns diuen que no tenen res a celebrar, altres han posat a brou el Rei. Una de les més destacades ha estat la diputada d'ERC, Teresa Jordá, que ha carregat contra ell afirmant que és hereu de Franco i ha acabant dient “fora els borbons!”. La diputada de Junts, Miriam Nogueras, acusava el govern de mantenir la monarquia corrupta. Unes declaracions que per a elles poden significar alguna cosa, però no precisament la coherència i denúncia de la corrupció la practiqui qui la practiqui. A cap de les dues i altres polítics de partits independentistes se'ls ha sentit condemnar la corrupció de la família Pujol, que per cert encara la ciutadania espera que es duguin a terme els judicis pendents. Estaran esperant que es mori el president Pujol, o potser no arribin mai?

Sembla que els polítics corruptes catalans, com que són de “casa”, no cal molestar-los, Callan, miren cap a una altra banda, però quan això passa fora de Catalunya, cal ressaltar-ho. Parlen sempre dels fills polítics del franquisme, com una mica dels de fora. Però quants polítics d'esquerres o independentistes han tingut pares, avis, o altres familiars, que han estat fidels seguidors del franquisme? Segur que n'hi ha més dels que es coneixen.

Ser fill o parent d'algun franquista no vol dir que ells adoptin també la mateixa ideologia. Per això el respecte a les persones ia les institucions és molt important per mantenir una cosa tan important com l'estabilitat de la democràcia. Per això el respecte a la Monarquia parlamentària és important que es mantingui, perquè al seu dia va ser votada per la majoria dels espanyols. Discrepàncies si, insults i manca de respecte, no.