Vivim en una era tecnològica, envoltats de dispositius connectats a xarxes. Aquells nascuts en aquest segle no poden concebre una vida sense telèfons intel·ligents i tauletes que ens obren una finestra a l'orbe global. Els que hem emigrat des del ja llunyà segle XX sí que recordem un món molt diferent, en què el nostre contacte amb la tecnologia més avançada era la televisió analògica del saló, veure pel·lícules en vídeo o DVD, escoltar música a CDs i, com a molt , utilitzar ordinadors personals amb programes instal·lats al disc dur.
La ràpida digitalització de la societat ha portat molts avantatges, no n'hi ha dubte, però també planteja problemes i amenaces de diversa índole. Un dels col·lectius més vulnerables en aquest procés de canvi és el de la joventut, la immersió del qual en la tecnologia des de la més aviat, sovint sense l'educació ni supervisió parental adequada, està produint estralls en la seva salut mental, a jutjar pels estudis i estadístiques que es duen a terme sobre això.
L'informe d'ONTSI Impacte de l'augment de l'ús d'Internet i les xarxes socials en la salut mental de joves i adolescents estableix que més de l'11% dels joves entre 15 i 24 anys es troben en risc elevat de fer-ne un ús compulsiu serveis digitals, percentatge que s'eleva al 33% en el cas de les edats entre els 12 i els 16 anys. Hi ha un gran debat actualment sobre els possibles efectes nocius de les pantalles sobre la salut mental dels nens i adolescents; hi ha opinions que neguen que s'hagi arribat fins ara a demostrar una relació causal, però el cert és que ja hi ha el terme tecnoaddicció que defineix una conducta addictiva basada en l'ús patològic dels dispositius digitals, fins al punt que limiten la llibertat i la voluntat de lusuari.
La pandèmia va ser el primer gran assaig general del que és una societat en xarxa i constitueix un abans i un després en la intensitat dús de les eines i serveis digitals. També sembla que va suposar una prova d'estrès per a la salut mental dels joves espanyols, tenint en compte l'estudi esmentat, ja que afirma que un any després de l'inici del confinament més de la meitat de la població juvenil manifestava sentir tristesa, decaïment i desesperança, a més de dificultat per concentrar-se. Per descomptat, caldria discernir quina part d'aquests símptomes és deguda a un ús més gran de la tecnologia a causa de la tancada forçada, i quina part a l'experiència traumàtica que ha suposat la pròpia emergència mundial.
Dins dels diferents serveis digitals, les xarxes socials semblen ser l'amenaça més gran per a la salut mental dels nens i adolescents. La síndrome FoMO (fear of missing out) fa referència al temor irracional que produeix absentar-se d'internet per la possibilitat de perdre's experiències que altres persones poden estar gaudint. D'altra banda, l'acrònim NOMOFÒBIA (no mobile phobia) fa referència a l'angoixa provocada per no disposar d'un telèfon mòbil i quedar desconnectat de l'entorn digital. Les xarxes socials són les responsables que l'usuari faci un ús excessiu de les pantalles, però, a més, han generat els darrers anys, especialment entre els més joves, una obsessió compulsiva al voltant dels cànons estètics i, en alguns casos, han servit de plataformes de difusió de conductes inadequades o perilloses. Per exemple, els reptes o challenges a TikTok que inciten a realitzar determinades accions virals han produït lesions i fins i tot provocat la mort en adolescents que els han emprès.
Tot i que hi ha força evidències dels possibles efectes negatius de la tecnologia digital en el benestar mental dels menors, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) només reconeix com a trastorn l'addicció al videojoc i al joc en línia.
Entre les recomanacions que ofereix l'informe d'ONTSI per abordar aquest problema destaca el fet de formar adequadament les famílies perquè puguin ensenyar els fills i filles a gestionar la seva relació amb el món digital. Tot i els perills que aguaiten a les xarxes, internet és una de les coses més meravelloses que ens hem trobat els que vam néixer en un món on no existia. La possibilitat d'accedir a fonts d'informació ingents, de relacionar-se sense límit amb qualsevol part del món, participar en projectes i accions col·laboratives, crear i compartir, fan que sigui un mitjà que ben utilitzat contribueix al desenvolupament de la humanitat. La qüestió és aprendre a manejar-ho amb seny i responsabilitat.