Sebastián Gallardo
(Metge i membre de la Comissió en Defensa de la Sanitat Pública del Vallès Occidental)
M.Rosa Camí
(Membre de Marea Blanca i de la Comissió VO)
David Bergadà
(SOS Pediatria i membre de la Comissió VO)
Enric Feliu
(Comunicació de Marea Blanca de Catalunya)
La Pediatria forma part de la porta d'entrada al primer nivell d'assistència sanitària per a la infància i l'adolescència. Així és com ho hem vist sempre i això ha permès que molts nens i joves fossin controlats des del naixement fins a l'edat adulta, evitant proves o tractaments innecessaris. Això ens porta a donar una valoració excel·lent a aquesta especialitat ia plantejar-nos quin tipus d'interessos hi ha perquè el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya estigui duent a terme un nou model per a la centralització de la Pediatria, en què poden fer desaparèixer a els pediatres en un 80% dels centres d'atenció primària.
Fer una comparativa amb la Unió Europea no ens serveix, ja que des de la majoria dels països que la componen hi ha “enveja sana” amb la integració del Pediatria a l'Atenció Primària al nostre país. Al Regne Unit la figura mixta (entre metge de família, infermeria i comares) és la que preval en visites domiciliàries per a aquesta franja d'edat. A França hi ha un problema greu, ja que la liberalització d'aquesta professió ha fet que la majoria de pediatres elegeixin grans ciutats en detriment dels pobles, havent-se produït “la França buidada de pediatres”.
Si alguna cosa funciona, per què canviar-ho?
Hi ha la frase, dita irònicament i no sense raó: “És el mercat, amics”, i és que el metge pitjor pagat al nostre país és el de família, però tot i així als polítics que dissenyen el marc de la sanitat, els sobren els pediatres. Òbviament, els seus càlculs van en la mateixa direcció que la que va prendre el Regne Unit: la generació d'una figura mixta esborrallada, que encara surti més barata. Pensem que es podria mesurar l'eficiència i la prevenció en salut dels nostres infants amb pediatres a l'AP, propers a l'habitatge, pel que fa al que suposaria la centralització de la Pediatria i un telèfon de pagament per a l'atenció de qüestions urgents.
El més important és la confiança que genera el contacte repetit i de proximitat del/de la Pediatre amb el nen-a/jove. Aquesta va ser la idea per la qual es va crear Medicina de Família i Pediatria de proximitat, gran idea, però cara, si només es tenen en compte salaris sense veure més enllà l'estalvi gràcies a la Prevenció que pot fer un bon equip d'atenció primera, que no primària, en coordinació suficient i àgil amb especialitats hospitalàries, les quals col·laborin en diagnòstics i tractaments. Sens dubte, linici de la carrera de prevenció de la salut és latenció de proximitat del CAP.
Lleis que protegeixen la salut contra desigualtats...
Una de les bases normatives de la nostra sanitat és la Llei 14/1986 General de Sanitat, en què, al seu article tres ens diu:
1. Els mitjans i les actuacions del sistema sanitari estaran orientats prioritàriament a la promoció de la salut ia la prevenció de les malalties.
2. L'assistència sanitària pública s'estendrà a tota la població espanyola. L'accés i les prestacions sanitàries es faran en condicions d'igualtat efectiva.
A la Llei General de Seguretat Social que estableix que el Sistema de Seguretat Social, configurat per la seva acció protectora, de la qual formen part les prestacions sanitàries, "es fonamenta en els principis d'universalitat, unitat, solidaritat i igualtat".
A la Llei General de Salut Pública, a l'article tres, estableix una sèrie de principis generals per a la salut pública: Equitat, Salut en totes les polítiques, de pertinència, de precaució, d'avaluació, de transparència, d'integralitat, de seguretat.
El Tractat de la Unió Europea estableix que la protecció contra la discriminació per motius de nacionalitat, gènere, origen racial o ètnic, religiós o creença, discapacitat, edat o orientació sexual és un dret fonamental de la ciutadania de la UE (article 21-1 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea)
A Espanya la figura de la Pediatria, des de fa dècades, està assumida a l'Atenció Primària, per la qual cosa entenem que aquest primer nivell d'assistència cobreix totes les edats de la vida, sense cap discriminació. La clara anomalia que s'està produint a Catalunya ens porta a denunciar, a través d'aquest article, la vulneració en l'accés a la salut i la discriminació per edat, que podem anomenar EDADISME.
EDADISME
Hi ha molts tipus de discriminacions. Un d'ells és l'edatisme, entès com la discriminació per edat que, generalment, s'ha utilitzat envers les persones grans, sigui mitjançant institucions, entitats diverses com les bancàries, etc.
En aquest cas, l'edatisme abraça discriminació des del naixement fins a la pubertat, ja que, pel fet de no tenir més edat, part de la població infantil i adolescent (el 80%) podria deixar de tenir un centre d'assistència mèdica primària proper a casa seva.
INEQUITAT
L'edatisme, en aquest programa esquarterador, que no regenerador, de la sanitat pública, també marca inequitat en l'accés a la sanitat, ja que aproximadament un 20% d'aquesta part de la població tindran a l'abast els serveis sanitaris tal com estan establerts, i el 80% hauran de fer ús del transport públic o del vehicle particular, que en alguns casos superaran els 30 minuts que va marcar el conseller com a temps màxim de trajecte fins al CAP.
El conseller Sr. Balcells, volent tapar l'esvoranc obert als Centres d'Atenció Primària, va prometre l'existència d'una infermera pediàtrica, per dissimular, en gran part, tot el mal programat.
Per a qualsevol dubte i/o urgència informa que es posa a l'accés de les urgències pediàtriques dels CAP el telèfon 061, que, com sabem, és de pagament. Novament ens trobem amb la inequitat. En unes àrees es podrà consultar amb el Pediatre trucant al telèfon del centre habitual, mentres que en altres àrees les mares i els pares hauran de gratar-se la butxaca, pagant.
Un anatema important en medicina és aquell que diu “Més val prevenir que guarir”, i quina millor prevenció que la que comença a la més tendra infància.
Promoure la salut i la sanitat pública és tasca de govern que està actuant contra les ciutadanes i els ciutadans, incomplint les lleis que ens protegeixen.