Hi ha un refrany popular molt utilitzat per moltes generacions, potser ara menys, però que segueix present: “A déu pregant i amb el mall donant”. No cal explicar-ho, però potser caldria recordar-ho al president de la Generalitat i al conseller del ram Per què? Per una cosa tan senzilla com que la convocatòria d'eleccions a Catalunya realitzada per Pere Aragonés després de no aconseguir els vots de Junts i els Comuns per aprovar els pressupostos, ara resulta que, en plena sequera, amb un pla d'inversions previst en infraestructures i altres mesures per mitigar-la - per cert, amb molt de retard-, ara resulta que tot queda escrit al paper i no s'executarà. La irresponsabilitat és màxima tenint en compte la greu situació que s'està vivint a Catalunya per l'escassetat d'aigua a causa de la sequera. sequera. Això no és un acudit, és un problema entès per molt pocs polítics. Això que el que és urgent no li tregui temps a l'important, no ho acaben d'entendre. L'únic que estan d'acord són amb els pegats que es van administrant i que no arreglen el problema de fons, que ve de lluny.
Portem 36 mesos consecutius de sequera meteorològica i 24 mesos on les temperatures han estat tot un rècord: manca aigua, falten infraestructures i un govern que hi inverteixi més i menys en quiosquets partidistes. És que el problema actual ve de lluny, la memòria falla i la voluntat dels que han governat fins ara falla més que una escopeta de fira. ¿Recorden que entre el 2007 i el 2008 durant 16 mesos Catalunya no va disposar de pluges importants i els embassaments van baixar el cabal? Alguns sí, els que governen no. Fa la sensació que només saben treure decrets de sequera, mirar el cel, resar perquè plogui i els solucioni els problemes immediats. Després s'obliden i fins a la crisi següent. Això és el que va passar després de l'episodi de sequera del 2008. L'Agència Catalana de l'aigua (ACA) va anunciar en aquestes dates, a so de bombo i platerets, que s'invertiria en infraestructures hídriques, cosa que no van fer. Van tenir la sort que va ploure i els pantans es van omplir de manera que les infraestructures es van quedar al calaix on dormen els projectes als quals no se'ls assigna partida pressupostària.
El president Aragonès en una de les intervencions al Parlament de Catalunya havia promès que, si s'aprovaven els pressupostos d'aquest any, destinaria 1.045 milions a inversions per augmentar l'eficiència de la gestió de l'aigua. Cosa que és evident que no ho farà. S'obliden, els que van estar governant abans que ell, que van projectar obres de millora, algunes estaven pressupostades i que no les van arribar a executar. Les prioritats eren altres, malgrat ser un dret garantir el benestar de la ciutadania
de Catalunya. La resta d'Espanya també s'està quedant molt endarrerida en inversió en infraestructures hidràuliques. No es té en compte que és un dels que més estrès hídric pateix d'Europa, amb alt risc de sequera, com s'està comprovant, i inundacions. El 72% de la superfície espanyola pateix estrès hídric sever i un 50% està en risc de desertització.
Amb la manca de pressupostos, els projectes se n'han anat en orris i el greu problema hi és any rere any... Els últims governs des del 2007- abans també- han fet desistiment de les seves responsabilitats, s'han dedicat a altres coses que no eren ni urgents, ni prioritàries. Ara, amb més retard, augment dels costos i la por real de més restriccions, els que vinguin de llogaters a la Plaça de Sant Jaume tornaran a marejar la perdiu. De debò han entès que l'aigua és necessària per viure?