Les eleccions europees i la partida d'escacs a Catalunya

El que espera desespera, diuen, sobretot els que esperen molt i no saben com el temps –perdut?– els porta massa maldecaps i l'angoixa de no conèixer el desenllaç. És l'estratègia que els partits polítics utilitzen en determinades situacions. Alguns els comparen a una partida d'escacs, on l'habilitat de moure les peces pot canviar triar el guanyador.

Aquesta darrera setmana de campanya electoral de les europees amb la vista posada en els resultats que donaran les urnes, d'un possible canvi d'escenari polític, on, segons les enquestes, la ultradreta pot assolir en aquestes votacions de diumenge, el 20% dels vots. Una xifra molt important que produeix malestar no només a la resta de partits, també a les institucions europees ia la societat, per les conseqüències que les seves polítiques retrògrades puguin significar. No és una qüestió nímia, és un tema realment preocupant.

Però qui vota la ultradreta? Doncs, encara que alguns pensin que són les persones riques o amb salaris alts, resulta que no és exactament així. A Suècia, el bressol de les polítiques socials per excel·lència, resulta que els vots a la ultradreta no es produeixen a Estocolm, sinó a la perifèria. Això és motivat pel descontentament de les seves poblacions.

L'auge de la ultradreta és degut a la bretxa que s'ha obert a Europa en els temes socials, econòmics, territorials, culturals i, per descomptat, polítics. Aquests canvis s'han anat produint progressivament des dels anys 80, basats en els descontents de la gent

És curiós que siguin dues dones les que estiguin liderant els partits ultres a Europa: Giorgia Meloni, primera ministra italiana i Marine Le Pen que ha anat pujant en vots a les últimes eleccions. A Europa, actualment, hi ha cinc països on l'extrema dreta governa: Itàlia, Hongria, Polònia, República Txeca i Finlàndia. A França, Alemanya, Bèlgica i Espanya tenen una àmplia representació. La pujada de Vox en aquests comicis es tradueix en 7 diputats, que el situen com a tercera força.

Amb aquesta fotografia política de lluita a captar vots, les negociacions per formar govern a Catalunya, almenys aparentment, estan “congelades”. Ningú vol fer un pas sense conèixer com quedaran les posicions. Menys Vox i PP, la resta de partits que són decisius en l'embolic no volen fer un pas en fals que allunyin els seus votants de les urnes: socialistes, ERC, i els Comuns estan jugant a despistar, mentre Junts diu que Puigdemont ha de ser investit president de la Generalitat, cosa que no serà possible. La gran jugada del fugit està sortint malament: no tornarà a Catalunya si no té garantit que no trepitjarà la presó. Tampoc no deixarà la política si no és president. Amb aquests canvis d'opinió, hi ha una part del seu partit que està molt incòmode amb ell, fins i tot es parla que sigui només el president del partit, traient del mig Laura Borrás, i que es produeixi un relleu de rumb que n'eviti tants canvis d'opinió i una línia pràctica a la formació.

Una part de Junts està cansada de tant Messies, salvadors de la pàtria que l'única cosa que busquen és salvar-se a si mateixos, la seva situació personal traduïda en diners i poder. El primer és possible, el segon ja està en dubte,

Així que després del 9 ve el 10 i serà aquesta data quan es reprengui la partida d'escacs, i si no s'aconsegueix fer taules, el següent serà la convocatòria d'unes noves eleccions…