ERC se la juga als socialistes catalans amb la presidència del Parlament

Diuen que després de plàcid diumenge ve el fotut dilluns. En aquest cas, per al PSOE no ho va ser diumenge, i aquest dilluns està sent fotut per al PSC. Després d'haver guanyat les eleccions autonòmiques i diumenge les europees amb un ampli avantatge resulta que els independentistes, Junts, ERC i la CUP, els burlen la presidència del Parlament i la majoria de la Mesa. Li han deixat la vicepresidència segona i les secretàries tercera i quarta. Els Comuns de Colau s'han venjat no donant suport a la candidata socialista, se la tenen jurada per la postura de Collboni.

La jugada planificada per Junts, ERC i la CUP no s'ha improvisat, sinó que estava lligada i ben lligada, com demostra el discurs que ja portava escrit el nou president del Parlament, Josep Rull. Discurs que no s'improvisa en un dia, sinó que, per les dades, les cites i la resta, porta el seu temps confeccionar-ho.

ERC l'ha jugada al PSC. Els socialistes els havien ofert als republicans la presidència del Parlament. Aquests ni van respondre a l'oferta. Situació que no van arribar a comprendre els negociadors d'Illa, que al final es van olorar la jugada. Salvador Illa no va voler parlar amb els populars per donar-li els vots, volien un lloc a la Mesa. El resultat: doncs que ERC ha caigut als braços de Junts, que tan malament li ha fet passar aquesta legislatura. Qui n'ha estat l'autora del canvi d'opinió? La principal, l'encara secretària general i fugida a Suïssa, Marta Rovira, que no era ni és partidària de pactar amb els socialistes. I això de l'esquerra on és?

A les persones que han votat els socialistes i altres partits constitucionalistes se'ls ha quedat cara d'idiotes. La majoria de la ciutadania de Catalunya, com demostren les dades, no han votat el que ha passat aquest dilluns al Parlament, ni consideren que les representin.

Els dubtes vénen quan la gent es pregunta: Serveixen per alguna cosa les votacions? Les lleis i el respecte a les institucions no afecten els independentistes, que les passen per l'entrecuix? Veient el que ha passat a la segona institució de Catalunya, la resposta és sí. Igual que el respecte que mereixen aquests votants, és una cosa que no preocupen els tres partits que s'han fet amb el control sense importar-li els resultats,

El president Rull, que va participar activament en tot el batibull del procés, va ser condemnat a deu i sis mesos de presó, però va ser indultat pel Govern, i només va estar a la presó 3 anys i 4 mesos. I gràcies a l'indult ha tornat a la política, segueix pensant el mateix –i ho expressa– i ha arribat a la presidència del Parlament de Catalunya. Això només passa en aquest país modern que és Catalunya

Si no es respecten els resultats electorals, si votar només és un acte -un exercici que diuen democràtic- i alguns partits el reverteixen en benefici seu, ¿algú no entén per què puja la dreta, la ultradreta i els populismes barats d'alguns? Els que els voten, sí.

El ja president Rull, diu de tots els catalans amb la seva roseta groga lluint a la solapa, en el seu discurs, per cert, el 90 per cent parlat de les coses que només interessa als tres partits que li han donat els seus vots, deia que “l'esperança és més forta que la por”. La veritat és que en aquest cas no s'ha complert, perquè la majoria de la ciutadania tenia l'esperança d'un canvi al país i, després del que s'ha vist i sentit, llença per terra aquesta esperança de canvi i ells tornen una altra vegada amb els temes identitaris. En algun moment ha parlat de pluralitat, d'integració, per a regir seguit manifestar als vinguts d'altres terres que: “Sóc jo d'on són els meus fills”. Ha de dir a la gent com cal pensar i sentir? És clar que sí, s'atorguen aquest do. Camilo José Cela deia que “seguim en les mateixes inútils resignacions… És greu confondre l'anestèsia amb l'esperança”.

Rull, tornant al mantra Puigdemont, “considerava una anomalia que un president de la Generalitat sigui cessat per un altre president”. Se li oblida que el que va fer el president del Govern, en aquelles dates, Mariano Rajoy, i va ser davant del rumb que havia pres el Govern de Catalunya. Van aplicar la llei. Aquesta és aplicable als altres, però no a ells, perquè són intocables i desagraïts. No li han deixat Pedro Sánchez, ni uns mesos de respir després d'haver-se ficat al toll de l'amnistia, que tants problemes li està comportant i que li pot costar la presidència del govern.

Ara cal esperar el proper dia 25, en què es té previst la sessió d'investidura, després que Rull hagi realitzat la ronda de contactes i presentar el candidat que compta amb més suports. Es presentarà Puigdemont? Pot fer-ho, el que passa és que no compta amb prou vots. Davant d'aquesta situació surrealista, l'ombra d'unes noves eleccions és més a prop que mai. Seguint amb Cela: “La tardor s'ocupa de matar i divendres d'escombrar”.