Les hemeroteques juguen una mala passada a Feijóo en plena campanya electoral

Les darreres informacions sobre les converses de Feijóo i Puigdemont fan perillar la majoria absoluta del PP per a les eleccions gallegues

S'entra ja en l'última setmana de la campanya de les eleccions gallegues , amb gran protagonisme d'Alberto Núñez Feijóo amb l'objectiu d'aconseguir a les urnes la majoria absoluta del PP i que Rueda segueixi presidint la Xunta de Galícia.

Només amb majoria absoluta els populars podran continuar governant. O en tot cas, si el partit del controvertit alcalde d'Orense, Democràcia Ourensana, li arrenca un diputat i ho necessita, recolzarà Rueda.

Resultarà car el suport, es farà valer, bé és Jácome per no fer negoci. És per això que el cap de llista de DO és Armando Ojeda, home de confiança de Jácome. Ell negocia els tractes, ell dóna la cara a tots els tripijocs de l'home orquestra que és l'alcalde d'Ourense.

Tot i això, tots tenen la vista posada en els resultats de l'esquerra -una més nacionalista que una altra- per dur a terme un possible govern de coalició, amb Ana Pontón com a presidenta. Seria la primera dona a presidir la Xunta. Tot és especulacions, només quan es tanquin les urnes i s'hagi fet el recompte les teories donaran pas a les dades reals. Així, es coneixerà el nom de la persona que presidirà el govern gallec.

Enmig d'aquesta lluita per guanyar vots, amb la presència de líders nacionals als dos grans partits, dissabte passat saltava la bomba informativa -casualitat?-: el PP al seu dia va estar disposat a estudiar, no l'amnistia, sinó la possibilitat d'un indult a Carles Puigdemont amb la condició que el fugit s'entregarà a la justícia espanyola, n'expressarà públicament el penediment i es comprometés a complir l'Estat de Dret. Però com que Puigdemont demanava l'amnistia, segons els populars, només van trigar 24 hores a dir-li que no. Les negociacions van acabar en aquell moment.

Amb aquest nou problema ia la recta final de campanya, el líder el PP, Alberto Núñez Feijóo, ha volgut sortir al pas per fer la versió dels fets i intentar frenar les crítiques que li han plogut de l'esquerra i de la ultradreta de VOX –qui per cert les enquestes no li donen cap diputat–. Per això Abascal ha trobat un bon argument per carregar contra els seus socis en algunes comunitats autònomes i intentar esgarrapar vots que li donin un escó al parlament gallec. És l'ocasió perfecta per a Abascal.

Feijóo, que tant ha criticat Pedro Sánchez pel pacte amb Junts i ERC ha declarat que ni abans ni ara no es donen les circumstàncies d'amnistia, ni l'indult. La realitat és que Puigdemont està tremendament indignat pel que considera una persecució del PP, ara també al Parlament Europeu, on finalment s'investigaran els vincles dels independentistes amb Rússia. Davant d'aquesta situació, l'eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, va enviar una carta als membres del Parlament Europeu en què amenaçava de “estirar la manta” i comptar amb pèls i senyals les negociacions que van mantenir a l'agost amb el PP.

Amb aquest nou problema es troba Feijóo ara. I també cal afegir-hi la incertesa de no tenir clar aconseguir la majoria absoluta per revalidar el govern de la Xunta. Com hem dit moltes vegades, les hemeroteques són els principals enemics dels polítics, que se'ls obliden moltes vegades de les seves declaracions. Diuen unes coses i després, sense immutar-se, la contrària.

La política és l'art de dir una cosa i fer la contrària, com s'ha demostrat amb Feijóo. Revisant els discursos del líder popular respecte al procés, la llei de l'amnistia i les seves crítiques a Pedro Sánchez, que acusa de vendre's als independentistes, ara resulta que s'havien produït converses amb Junts perquè recolzés la seva investidura.

I és que això d'estirar la manta és una frase que se sol emprar com una amenaça que va dirigida als que amaguen sota l'abric aquelles coses que molt legals no solen ser. Quantes mantes hi ha per estirar-les? Segurament massa, per desgràcia. Probablement no s'hauria de dir, però si fer-ho. Segur que això ajudaria molt a la credibilitat de l'anomenada classe política.

Deia Aristòtil, Maquiavel, Bismark i el mateix Churchill, cadascun en el seu temps, que “la política és l'art del que és possible”. Alguna vegada serà possible que les mantes, les zamoranes, serveixin només per treure el fred als durs hiverns? Seria el desitjable

Fins diumenge que ve, dia de les eleccions gallegues, aquest tema serà un dels principals arguments per desgastar el PP a Galícia. Els d'esquerres el faran servir per poder governar, els d'ultradreta per arrencar vots al PP i tenir la representació que ara no tenen. Els uns i els altres el que volen en el fons és aconseguir més vots a costa del que sigui. Sempre hi ha una excusa, la d'ara l'ha fet Feijóo en safata. Canviaran els votants del PP les seves paperetes? És poc probable.