¡Per fi hi ha fumata blanca del PSOE i PP per a la reforma del CGPJ!

Després de cinc llargs i tortuosos anys, per fi, els dos grans partits, PSOE i PP, han arribat a un acord per a la renovació del Consell General del Poder Judicial que tant demanaven els mateixos jutges, els partits, i que la Comissió Europea instava a la renovació. La signatura de l'acord ha estat possible després de dos anys de negociacions de les dues formacions i la mediació de la UE. Per això, la signatura del document ha tingut lloc a Brussel·les davant de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Vera Jourová.

L'acord per a la renovació del govern dels jutges té tres punts importants: la renovació que garanteix una composició equilibrada de 20 integrants nous, amb trajectòries acreditades i independència política; la regeneració que, per a González Pons, estableix la despolitització de la justícia. Eliminació de les portes giratòries en tots dos sentits. Els jutges que han tingut càrrecs polítics no podran dictar sentències fins a dos anys després de deixar els càrrecs. El fiscal general no podrà ser nomenat fins a cinc anys després de deixar el càrrec polític. I Tercer punt, la reforma de la llei Orgànica del Poder Judicial, per a la qual caldrà els vots de 3/5 parts. La renovació del CGPJ com l'aprovació de la reforma de Llei Orgànica seran ratificades al Congrés i posteriorment al Senat-

En la compareixença davant els mitjans, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, deia que aquest acord de PSOE i PP posa fi a una anomalia institucional, que ha tornat a la normalitat. "els desacords es poden solucionar amb diàleg", recalcava el ministre. Qui també explicava que “aquest acord té un enorme valor polític per a la salut institucional i reputacional del nostre país”. La reforma, segons Bolaños, “és bona per a la ciutadania perquè cada any que no es renovava el CGPJ, el Tribunal Suprem acumulava mil casos de retards”. També és bo per a jutges i magistrats perquè permetrà cobrir les places pendents, que són força.

L'acord aconseguit per socialistes i populars, amb els dos negociadors; Félix Bolaños i González Pons, ha posat de manifest - encara que sigui per la pressió d'Europa- que el diàleg i els acords entre els dos grans partits és molt important que s'assoleixi. Els grans temes d'Estat, com es feien abans, són necessaris que es pactin entre les dues formacions, independentment de les ideològiques. El bé comú està per sobre dels interessos dels seus partits. Així hauria de ser sempre.

A la firma, encara que després de dos anys de negociacions i força documents menyspreats, González Pons, el veterà i Félix Bolaños “el novell”- que no ho és tant-, han aconseguit un document de consens en què les dues parts han cedit a les seves pretensions d'imposar els seus criteris a l'altre. No sé qui va dir que “si no estàs disposat a cedir en alguna cosa, és poc probable que trobis un acord que et satisfaci. La flexibilitat és clau en la negociació.”. Tots dos són polítics flexibles que entenen que en una negociació no pot sortir una de les parts com a guanyadora: totes dues han de sortir sentint-se guanyadors.

González Pons deia en roda de premsa que, en aquests dos anys de negociació amb Bolaños, creu que ha tret una bona amistat amb el ministre Serà l'inici d'una bona relació en altres temes que estan pendents d'acords? És possible, però hi ha uns quants personatges al PP que li posaran pedres al camí perquè això no passi. Són de la teoria de quant pitjor millor per a ells i els seus plans. Això no obstant, el que ha passat aquest dimarts, enforteix la democràcia, la separació de poders i albira una petita llum d'esperança en què les coses poden canviar després de tants anys de desacords.