Hi ha partit a la política espanyola i la catalana

Hi ha persones que necessiten l'acció per viure. Sense l'adrenalina al màxim no ho saben fer. No pensen en les conseqüències que això els pot portar a ells i als que estan al seu voltant. En el cas de polítics, a la ciutadania sempre li toca la pedra a la sabata.

La política espanyola i la catalana hi estan relacionades, no hi ha dia que no hi hagi una notícia que sorprengui la gent. No cal enumerar els casos que hi ha de discrepàncies entre el que es promet en campanya electoral i el que es fa realment després que les eleccions hagin passat. Sempre passa el mateix i els polítics, sense moure'ls-hi un pèl - porten laca per fer-ho- busquen justificar el que és injustificable i es queden tan panxos.

Aquesta setmana dos temes copen l'actualitat: la publicació al BOE de la Llei d'amnistia que tant enrenou està donant en sectors polítics, econòmics i judicials, i l'elecció del president de la Generalitat de Catalunya.

En el primer, aquest divendres, per acabar bé la setmana, el fiscal general de l'Estat, Alvaro García Ortiz ha signat un decret on ordena, que no demana, els 4 fiscals que van portar el judici del procés que donin suport a l'aplicació de la llei d'amnistia als principals dirigents independentistes: Puigdemont, Oriol Junqueras i Marta Rovira. El que ha posat en peu de guerra - ja ho estaven fa temps- als fiscals catalogats com a conservadors que estan disposats a arribar fins a la justícia europea. Alguns es pregunten si la política ha impregnat jutges i fiscals. Independència del poder judicial? Separació de poders? Doncs alguns s'ho creuran, d'altres el contrari.

El segon tema, l'elecció del polític que ha de ser investit president de la Generalitat de Catalunya: Salvador Illa, guanyador de les eleccions o Carles Puigdemont que, sense guanyar, volen que el nomenin president i tornar en honor de multituds emulant el president exiliat de veritat, Josep Tarradellas. Les coses estan regirades després de la jugada d'ERC als socialistes al pactar amb Junts la Mesa del parlament i fer-los la botifarra. Ara, l'altra partida es juga a qui viurà al Palau de la Generalitat. ERC, Junts i alguns més estan jugant a despistar. ¿ERC recolzarà Illa o Puigdemont? Per justificar cap on s'inclinen, convoquen una votació de les bases per a aquest divendres, i veient que guanyaria el no - s'havien preparat bé- al·ludint a problemes d'espai la van anul·lar i buscaran una altra data per fer-la. Junts continua insistint en la postura que el president sigui Puigdemont.

Davant d'aquest panorama que sembla abocar a nous comicis, ve la ministra d'Hisenda María Jesús Montero, i deixa anar que es podria produir un “finançament singular” per a Catalunya. Això ha aixecat les veus de presidents d'altres comunitats autònomes inclosa la de Castella-la Manxa, on el socialista governa.

Marta Rovira, que dirigeix des de Suïssa, en unes declaracions afirma que “no demana res extraordinari en el finançament perquè ja es donen al País Basc i Navarra”. I això és el que volen els republicans al principi, encara que poden rebaixar les seves peticions

Aquesta proposta de Montero, com el que no vol la cosa, és el mandat del seu cap perquè ERC es pengi la medalla del finançament –això va de medalles amb Puigdemont– i finalment Illa pugui ser investit president. Però com que fins al dia 25 hi ha prou dates, com es diu en llenguatge futbolístic, encara hi ha partit, sense resultat clar.

Així que diverteixin-se, perquè la cosa no s'acaba encara, hi ha benzina suficient per seguir admetent llumins.