Cada 8 de març rebo unes quantes felicitacions. Sempre la primera des que tinc ús de raó és la del meu pare, algú que sempre ha cregut que tots mereixem les mateixes oportunitats, siguem homes o dones.
El meu pare cuina, el meu pare sempre ha volgut que les dues filles cursin estudis universitaris i amb la seva néta ha estat igual d'exigent. Tenir el carnet de conduir també és obra de la seva tossuda persistència i li dec tantes coses que no arribaria ni un sol article per explicar-les.
En aquest dia ens acordem principalment les dones de tot allò que hem aconseguit i reivindiquem tot allò que ens queda per aconseguir. Permeteu-me que en aquesta ocasió, estimats lectors rendeixi un sentit homenatge a homes, com el meu pare, dels quals poc o res es parla, però dels que totes en som conscients.
Homes que estan al nostre costat, passi el que ens passi, a les bones ia les difícils i que els diuen als de la seva cinquena i les següents que aquest és el nostre moment. Se senten orgullosos a més a més d'haver contribuït que estiguem on som i en silenci al costat d'ells construïm junts un lloc millor per a totes.
Sense ells, que han cedit un espai que ocupaven per haver nascut homes a tota l'amplada de banda, les coses no haurien canviat. Són els que no se'n van de putes ni s'emborratxen. Pares, com el meu, que no deixen que ens acomodem ni ens resignem. Que ens han empès a crear el nostre propi lloc i ser qui som.
Les dones som fortes i aquests homes més que la resta, perquè no se senten intimidats pel que som capaços de fer i s'alegren amb nosaltres de tot allò aconseguit, amb nosaltres aquest 8M.
Per ells, avui tota la nostra gratitud. Amb vosaltres per fi del món.
Feliç dia de la dona treballadora.