En aquest món on transcorre tot tan de pressa, de vegades, sense temps per pensar, reflexionar i tenir les idees prou clares per prendre decisions, resulta que, la por - aquesta gran arma que paralitza, pensaments, accions i decisions de la gent- és més present que mai. El pitjor és que no ha millorat, diria que, al contrari: la por cada vegada cala més profundament en les persones i alguns se senten impotents d'enfrontar-s'hi, ia d'altres, els és més còmode entrar al joc.
Sempre m'han agradat les persones que van de front, que diuen què pensen i ho mantenen en tot moment. D'això se'n diu coherència, paraula que ha anat perdent valor, i a penes s'utilitza, per desgràcia.
Unes persones en diuen coherència, altres integritat, mantenir la relació entre el que es diu i el que es fa. Com deia el poeta Ramón Campoamor: “I és que, en aquest món traïdor, no hi ha veritat ni mentida: tot és segons el vidre amb què es mira”. Aplicant la reflexió del poeta, aquest dimarts, el senador i expresident d'Aragó i secretari general dels socialistes aragonesos, Javier Lambán, s'absentava del ple del Senat on es votava la Llei d'Amnistia. Ho va fer, segons va explicar després, “per no ser deslleial amb si mateix”. I és que el líder aragonès sempre s'havia manifestat contrari a l'amnistia, cosa que ja sabien els seus companys de partit i els dirigents del carrer Ferraz. Vicente Aleixandre afirmava que “ser lleial a si mateix és l'única manera d'arribar a ser lleial als altres”. Així ho ha entès sempre Lambán, però no la direcció del grup parlamentari socialista del Senat, que li ha obert un expedient per estudiar la postura del senador aragonès i aplicar-li una sanció econòmica o no.
Hi ha doble vara de mesurar al grup socialista? És possible que sí, si tenim en compte, i la memòria no falla, el llavors senador i expresident de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, que també es va absentar del senat quan es votava l'aplicació del 155 al govern de la Generalitat. Ho va fer per no votar a favor de la proposta que recolzaven els companys de partit. En aquella ocasió, al senador no se li va obrir expedient, ni se'l va sancionar. És cert que a la diputada Carmen Calvo se li va aplicar una multa de 600 euros per trencar la disciplina de vot amb la seva abstenció en la famosa llei trans, de la qual també havia manifestat la seva disconformitat.
A mi em sembla que Javier Lambán sempre ha estat una persona coherent i lleial al seu partit i, així mateix, ha dit el que pensava i ha actuat d'acord amb allò que creia millor. Potser ho ha fet menys vegades de les que li hagués agradat, sent conscient que massa vegades la lleialtat al partit i el seu líder no sempre la podia posar en dubte. Ha defensat la seva postura, des de fa temps, en una situació personal molt complicada perquè la salut no l'està acompanyant.
Lambán té una doble lluita: la salut i el partit. Totes dues són importants per a ell. Tot i això, altres ja haurien tirat la tovallola en el pla polític, el segueix. Per això, la coherència de Lambán, socialista de principis, és digna d'admiració. Que les dues batalles que està duent a terme, les guanyes, especialment la salut. Això també li desitgen molts companys de partit que encara pensant com ell han optat per mirar cap a un altre costat.