Des de fa més de tres dècades i, almenys, tres vegades a l'any (Nadal, Setmana Santa i estiu), acostumo a fer el camí d'anada i tornada entre Barcelona i la pedania d'Almagarinos, situada al Bierzo Alto.
En aquests desplaçaments, no acostumo a comportar-me com el turista japonès, atret per l'imant del destí, sinó com el viatger, que remoloneja al llarg del trajecte per cultivar l'amistat, visitant amics (Tarazona, Tudela, Pamplona, Logronyo, Burgos, etc.) i per gaudir de les sorpreses que ofereix el camí.
Així, he pogut visitar i conèixer, sempre “slowly”, les ruïnes de Belchite; els monestirs de Veruela, de Pedra, de San Millán de la Cogolla (de Suso i Yuso), de Leire; Les Cinc Viles; el castell de Javier; els jaciments d'Atapuerca; etc.
Els Judes d'Alfaro
En un dels viatges de tornada a Barcelona, un Diumenge de Resurrecció, vaig fer parada i fonda a Alfaro (La Rioja), on vaig viure la típica i arrelada festa de la Crema dels Judes, una de les festes més populars de la localitat.
En molts dels seus carrers, estaven penjats de cables, que travessaven les vies públiques, els Judes: ninots, de grandeur nature, confeccionats artesanalment i fets de palla, draps i paper, i vestits amb robes velles, que van ser pastura de les flames a les 12h.
A l'origen de la festa, aquests ninots representaven el traïdor Judes, que va vendre Jesús per 30 monedes.
Avui, però, també representen personatges públics de la política i de la faràndula que, durant l'any transcorregut, han tingut comportaments impropis i vituperables.
Entre altres personatges, ja han passat pel crematori terrisser els pells de Puigdemont, Ponsatí, Comín, Sánchez, Feijoo, Abascal, Putin, Trump, Meloni, Muñoz i la seva dona Pedroche, Mejide, etc.
La crema dels ninots d'aquests personatges públics, com el de Judes, simbolitza la justícia purificadora del foc, l'eliminació dels traïdors, cremar el que és dolent, com a les Falles de València, perquè, com l'Ave Fènix, reneixi el que és bo i triomfi el bé sobre el mal.
Aquesta popular festa de la Crema dels Judes té una llarga tradició i ha estat declarada, el 2005, “Festa d'Interès Turístic Regional”.
I ningú, mai, no s'ha esquinçat les vestidures, ni ha posat el crit al cel per la “crema dels Judes” moderns. I, encara menys, ningú no ha presentat denúncies o querelles judicials.
Per això, crida l'atenció que el PSOE hagi agullonat la “Fiscalia doncs això”, Pedro Sánchez “dixit”, perquè actuï contra els responsables i participants a la pregonada pinyata a Ferraz.
La pinyata de Ferraz
La nit de Cap d'Any del 31 de desembre passat, centenars de ciutadans es van reunir, als voltants de la seu federal del PSOE, per celebrar les campanades i prendre el raïm de la sort; i, també, per manifestar-se, una vegada més, com ho feien des de feia dos mesos, contra la llei d'amnistia i la resta de les concessions als extorsionadors nacionalistes-independentistes perifèrics.
Després de les campanades i el raïm, va ser penjada d'un semàfor una pinyata, representant un home, vestit amb vestit i corbata, i amb nas de Pinotxo.
Sens dubte, per les traces, semblava representar Pedro Sánchez. Tot seguit, alguns dels presents van començar a sarrar a la pinyata, com si es tractés del tradicional “Caga Tió”, perquè deixés anar els presents (torrons i llaminadures), que tenia al seu interior.
Alhora, els presents van verbalitzar les veritats del barquer sobre les extorsions dels nacionalistes-independentistes.
I, com passa a la Crema dels Judes d'Alfaro, tot va transcórrer amb normalitat, en el context de la gresca festiva i reivindicativa d'una nit tan assenyalada.
Les reaccions del PSOE i dels mitjans i periodistes “apesebrats” no es van fer esperar, miccionat de forma sectària fora del test.
En efecte, el convocant de la concentració va ser citat per la policia per prendre-li declaració. Diverses ministres van acusar els concentrats-manifestants de ser d'extrema dreta, d'insultar el president del Govern, d'assetjar les seus del PSOE; i, al PP i mitjans afins, d'haver adoptat una actitud complaent.
Per al PSOE, el que va passar la nit de Cap d'Any no va tenir res de festiu i constitueix un clar “delicte d'odi” i una incitació al “magnicidi”.
Per això, ha activat la “Fiscalia doncs això” i està estudiant totes les vies legals possibles contra els participants, els organitzadors i els presentadors.
A més, ha demanat empara a les associacions de presa i al Col·legi Oficial de Periodistes. I, també, ha demandat que es privi de l'acreditació de premsa —al Congrés, al Senat i als actes del PSOE— als mitjans i periodistes, titllats de “seudomitjans” i de “seudoperiodistes” per haver fet la seva feina , informant sobre el que ha passat la nit de Cap d'Any.
Una nova cortina de fum
La reacció del PSOE, dels mitjans “apesebrats” i dels tertulians addictes al règim sanchista denota l'ús dels actes de la nit de Cap d'Any com una nova cortina de fum, comportament típic de la “dictadura de la distracció”, per desviar l'atenció de les concessions als xantatges independentistes i perquè no es parli d'allò que interessa, ocupa i preocupa els ciutadans.
Davant les constants decisions il·legals i polèmiques del Govern, davant les contradiccions constants, en tots els àmbits, de Pedro Sánchez, del Govern i del PSOE, l'ús i l'abús de les cortines de fum i de la “dictadura de la distracció” són una dels seus senyals didentitat.
Només cal fer una ullada a l'hemeroteca per aixecar acta d'un enfilall interminable de cortines de fum, que busquen, com sempre, distreure i confondre el ciutadà, dissimular i amagar la “realitat”, ie la “veritat”, per a l'eximi exégeta Pedro Sánchez.
Per il·lustrar aquesta “dictadura de la distracció”, podem esmentar, a més a més del pèl de Ferraz, alguns exemples recents més: l'espionatge al secessionisme; l'arribada dels pèl·lets a les costes gallegues; el bec de Rubiales a Jenni Hermoso; la cita de les declaracions d'Abascal a Buenos Aires; les fanfarronades quotidianes i displicents d'Óscar Puente, ministre de Transports, etc.
Criden poderosament l'atenció aquestes cortines de fum i la reacció tous azimuts del PSOE, del Govern de la Nació i dels mitjans i tertulians sancistes davant els fets festius i lúdics de la nit de Cap d'Any.
Mentre això passa, SUMAR, partit que forma part del Govern de Sánchez, cavalca una nova i clara contradicció: presenta al Congrés una proposició de llei per suprimir els delictes d'injúries a la Corona i al Govern, l'ofensa als sentiments religiosos, els ultratges als símbols nacionals i l'enaltiment del terrorisme, ja que coarten la llibertat d'expressió.
Està vist que la coherència, la lògica, el sentit comú... no formen part de la idiosincràsia del Govern, que ens desgoverna.
Estem, més aviat, a la casa de toca'm Roque, on tenen curs legal les dues vares de mesurar. Per això, la censura de les Falles de València i de les chirigotas de Cadis, i considerar-les delicte, “pa” quan?