El diputat de VOX José María Figaredo intervé durant un ple al Congrés dels Diputats, a 30 de maig de 2024

La Llei d'Amnistia i la broca sense precedents al Congrés

Els diputats de Vox, que porten una temporadeta crescuts, s'han cregut els reis del mambo

Diuen que l'exemple és la millor lliçó que es pot impartir per ésser creguts. Les paraules en massa ocasions sonen a buides i quan es grata una mica per conèixer-ne l'autenticitat, volen, se les emporta el vent com la il·lusió del que hi ha cregut. Els seus autors fan jocs d'il·lusionisme amb les paraules i els gestos amb què volen embolicar les persones confiades.

El Congrés dels Diputats, la institució representativa del poble, va viure aquest dijous una sessió parlamentària important per la transcendència del tema: l'aprovació de la controvertida llei d'Amnistia que tant ha donat i continuarà fent parlar. La crispació entre bancades va ser més que evident, és a dir, va ser una autèntica batalla dialèctica i gesticular de les senyories que donaven la imatge d'estar en un pati de col·legi on les bandes de joves s'embrancaven verbalment ia punt d'arribar a un altre tipus d'accions més greus

Els diputats de Vox, que porten una temporadeta crescuts després de les trobades amb Milei, Le Pen, Meloni i Netanyahu, s'han cregut els reis del mambo o millor dit, els guardians de les essències de la Inquisició. Tenien premeditat muntar l'espectacle a l'hemicicle i ho han aconseguit, amb algunes senyories del PP que els han seguit el joc.

Estar en desacord és saludable per al debat, la discrepància és bona, una altra cosa molt diferent és la confrontació, l'espectacle vergonyós protagonitzat pels que representen la ciutadania i que haurien de donar exemple, cosa que no fan.

Els crits acompanyats d'insults i faltes de respecte han ressonat al Congrés amb paraules com: traïdor, corrupte, covard, calana, ximple, hipòcrita, venut, cínic, Txapote, i la traca final, sudaca o tucumà, referint-se expressament al diputat Gerardo Pisarello, pel país d'origen, Argentina. Que per cert és la terra de l'admirat de Vox, l'ultradretà Milei.

Entre les veus de VOX que se sentien hi havia la de José María Figaredo, que pertany a una família asturiana de “bé”. És nebot de Rodrigo Rato, encara que més escorat a la ultradreta. Té un perfil de nen pijo malcriat, sap tot, a més molt fet a l'insult del que sol fer ostentació, amb aquesta xuleria i el canell ple de polseres…

El Congrés necessita gent rigorosa, serietat i exemplaritat, coses de què en aquesta legislatura manca algunes de les seves senyories que donen la nota una sessió sí i una altra també. Encara que a la de dijous arribés a un nivell realment lamentable, intolerable. Alguna decisió ha de prendre tant la presidenta de la cambra com els partits polítics. La situació no ha de continuar, és una imatge que porta la gent a dir la frase: sempre es barallen i al final tots són iguals. “Donar exemple no és la manera principal d'influir sobre els altres; és l?única manera”, deia Einstein.

La llei d'Amnistia segueix el seu curs, acompanyada de la polèmica que anirà en augment tenint encara força dies de “glòria”. Estic segura que quan passin els dies, els anys, el que haurà quedat a bona part de la ciutadania és la gran bronca amb insults inclosos: sudaca, traïdors. No és una mica penós?