No oblidem, que al 29,99% de la votació que va tenir el candidat Milei a la primera volta, al balotatge (19 novembre 2023) se li va afegir el 23,81%, que havia aconseguit la candidata del PRO -partit de l'expresident Macri-, Patricia Bullrich, a més va rebre els vots de la Unió Cívica Radical (UCR) i un 1,8% d'independents.
És a dir, que el 55,65% dels vots que va aconseguir Milei al balotatge, no són necessàriament seus, com ha presumit l'actual president de l'Argentina en múltiples entrevistes que ha donat des de la seva investidura com a Cap d'Estat. Hi ha alguns especialistes al país transandí que assenyalen que, si hi hagués eleccions avui, aquest 55,65%, baixaria notablement, malgrat que alguns sondejos d'opinió encara assenyalen que Milei estaria per sobre del 50% d'adhesió ciutadana.
Tornant a les organitzacions polítiques i personalitats que van recolzar Milei al balotatge i, que no són integrants de La Llibertat Avança (LLA), el partit de Milei. Avui molts són part del govern en llocs importants. No van tenir cap pudor polític de sostenir el president anarcocapitalista per tal de donar-li una derrota política al peronisme en la passada elecció presidencial. Aquí, com a altres parts del món occidental, no va regir el cordó sanitari per impedir l'accés al govern de la ultradreta argentina.
A més de cinc mesos de govern del president Milei, la situació a Argentina és greu per a vastos sectors de la població, sobretot, per a jubilats/des, per als treballadors/es acomiadats del sector públic, per un augment de la inflació que no dóna treva, per la caiguda dels salaris, pel tancament d'institucions de DDHH, de Télam (agència de notícies estatal, ha estat la major agència de notícies a Llatinoamèrica), ràdio Nacional amb molts funcionaris acomiadats i, la degradació d'altres institucions de lEstat. Aquests són alguns dels exemples de com l'actual administració es fa càrrec del país i intenta minimitzar al màxim el rol Estat.
En síntesi, segons la majoria dels analistes argentins: ha estat un ajust brutal, que afecta principalment els sectors més vulnerables de la societat argentina. La mobilització social, universitària, dels docents i científics, la dels anomenats piqueters, les del moviment feministes, la dels sectors barrials, per cert, dels jubilats/des i del moviment sindical, han anat de menor a més intensitat manifestant-se als carrers de totes les grans ciutats en contra d'aquests ajustaments.
Precisament, la convocatòria a la defensa de les Universitats Publiques i l'Educació Pública gratuïta va convocar més d'un milió i mig de manifestants el 23 d'abril passat a nivell nacional. La massiva demostració convocada per la CGT i altres organitzacions sindicals i socials per al 1r de maig va tenir com a lema central: Contra l'Ajust de Milei, per la defensa dels drets laborals i sindicals, per les paritàries, per la negociació col·lectiva i l'anomenat a l'Atur Nacional del 9 de maig.
L'Atur Nacional convocat per la CGT, i les dues CTA, va tenir un èxit rotund, el país es va paralitzar totalment com a senyal d'advertència al govern ultradretà. Una dada menor és l'actitud adversa de l'Església Catòlica pel que fa a les mesures draconianes del govern cap als sectors més desposseïts de la societat argentina. Això es va veure reflectit, a la duríssima homilia del 25 de maig, de l'Arquebisbe de Buenos Aires, Monsenyor García Cuerva, a la Catedral davant la presència de gairebé tot en gabinet de Milei.
Paradoxalment, el govern ha exposat alguns “avenços” en la seva gestió: en el seu particular estil el president assenyalava en cadena nacional -dilluns 22 d'abril passat- que el país havia aconseguit un superàvit financer del 0,2% del PIB. El mandatari ho presentava com un gran èxit de la seva política econòmica. Aquest superàvit, segons els especialistes, és la poda de la despesa pública duta a terme per Milei i el seu ministre d'economia, Luis Caputo, des de l'inici d'aquesta gestió governamental.
El segon, que es pot destacar com un “èxit” de la seva gestió és l'aprovació en general a la Cambra de Diputats de l'anomenada Llei de Bases que atorga a l'executiu els passos a seguir per a la total desregulació de l'economia, via privatitzacions importants empreses del sector públic, eliminació de drets laborals, dissolució d'organismes estatals que van ser claus en la història nacional argentina, entre d'altres tòpics. Aquesta Llei de Bases ha de ser ratificada o no, al Senat de la Nació, debat que encara no conclou, però que segons, alguns analistes, pot ser advers per al govern.
Dos aspectes a considerar finalment: el primer, el descontentament social cada cop més massiu al país que s'iniciat amb molta força social a Missions amb una nova aturada nacional dels professors, i protestes de la policia, serveis de salut, estudiants i població que reclamen per les reivindicacions. Aquesta situació tendeix a estendre's a les altres províncies del país i, amb molta radicalitat a les mobilitzacions.
El segon, que ha estremit l'opinió pública internacional, espanyola i europea, ha estat la participació del president Milei a la Cimera de l'Ultradreta Europa Viva 24 convocada per l'organització política espanyola Vox el cap de setmana passat a Madrid (19 de maig). Milei en una furibunda i destemblada intervenció insulta i agredeix verbalment el Cap d'Estat d'Espanya, Pedro Sánchez i la seva dona, vessant pestes en el seu estil, contra el socialisme espanyol, la justícia social i l'Estat social imperant en aquest país.
Això ha provocat un conflicte diplomàtic d'envergadura on el govern espanyol ha trucat Madrid a la seva Ambaixadora a Argentina. En els fets, el president argentí ha fet gala d'insensateces en política exterior, especialment agredint de manera grollera presidents de la regió, ho va fer amb Lula, després amb Petro, amb López Obrador, i amb Putin. A més, una de les mesures en política exterior a l'inici de la seva gestió va ser retirar-se dels BRICS.
En definitiva, res profitós per a la gran majoria de la societat argentina no es pot esperar d'aquest experiment de l'anarc capitalista i ultradretà del president actual, més encara és un exemple negatiu i perillós per a Llatinoamèrica.