El ministre Óscar Puente 'calladet està més maco'

En política, com en altres professions, hi ha bons, dolents, regulars i pitjors. L´habilitat d´un polític és inspirar confiança, credibilitat, honestedat, fermesa, carisma, empatia, intel·ligència emocional, visió estratègica, capacitat de comunicació, proximitat, etc. Alguns podran pensar que són massa qualitats les que se'ls exigeixen. És cert, però per liderar un país, els seus dirigents n'han de complir almenys sis. És el mínim que se li pot exigir a un líder. El problema és que són pocs els que reuneixen aquestes qualitats que hauria d'exigir la ciutadania quan dóna el seu vot a les urnes.

L'entorn del governant, a totes les administracions, és una cosa que cal cuidar, amb persones responsables, discretes, amb sentit de servei i sobretot amb sentit comú. Els temps han portat nous personatges que representen tot el contrari. No tots, però sí prou per deixar la seva empremta impregnada que desperta rebuig, i genera conflictes innecessaris.

Als governs, el president, els alcaldes i altres sempre busquen algú que en situacions gens fàcils que serveixin de llebre, com a les carreres, per distreure l'atenció cap al costat que interessa. Aquest personatge ha de ser prou hàbil per no fer malbé la imatge del seu “cap”. No és una tasca gens senzilla. Si l'escollit per a aquesta comesa resulta ser un provocador, sense mesurar-ne els límits, les coses es poden tornar en contra. Això és el que està succeint amb el ministre Óscar Puente, que en un temps rècord en el seu càrrec ha estat capaç de muntar uns quants pollastres. El val·lisoletà és un periodista frustrat i utilitza les xarxes socials com qualsevol hooligan d'un equip de futbol, fent pals a tots els que no pensa com ell. Si fos un simple aficionat d'un equip, per exemple, el de la ciutat, no passaria res. El problema ve quan resulta que forma part del Govern espanyol i no és una cosa petita; encara que ell és un home gran de cos, és petit d'entenedores.

En el conflicte entre Espanya i Argentina, amb les declaracions desafortunades del president argentí durant la seva intervenció en un míting de Vox, el seu partit “germà” a Espanya, a Milei se li va anar la llengua, sense reparar en les conseqüències de les seves greus paraules. Ho va fer sense que se li mogués ni un pèl del pelucó que llueix, que diu molt de la seva personalitat. El conflicte està servit, almenys fins al dia 10 de juny, data de les eleccions europees. Aquesta situació no s'hauria produït si abans, el ministre Puente, no hagués tingut incontinència verbal en la seva intervenció a l'Escola de Govern dels socialistes de Castella i Lleó on acusava el president d'Argentina, Javier Milei, d'aparèixer a la televisió “ prèvia a la ingesta o després de la ingesta de quina substància”. Situació que no va agradar res a Milei, que va aprofitar l'ocasió per treure gripaus per la boca que tant ha captivat els seus votants.

Així que, aprofitant el seu viatge a Espanya, i panteixat per Santiago Abascal -encara que no necessita ningú-, es va venjar del president del govern. És clar que se li oblida que és a Espanya i que no es pot venir a insultar. Les acusacions han portat un conflicte diplomàtic sense precedents. Era previsible? Sí. Sánchez ha de prendre una decisió i després de les eleccions europees ha de dur a terme una “petita” remodelació del seu Govern: treure'n Óscar Puente, que li porta més problemes que beneficis. De passada, aplicar la mateixa política al seu equip tecnicopolític de confiança que l'envolta a La Moncloa. Si no ho fa, els problemes se li aniran multiplicant, com si no en tingués prou per afegir-ne més.

El tarannà del ministre s'ha vist també aquest dimarts quan, havent estat premiat amb el premi Llimona Especial en la darrera edició dels Premis Taronja i Llimona que atorga el col·lectiu de periodistes Primera plana, que sol premiar amb algun d'aquests dos cítrics els polítics en funció de la seva relació amb els periodistes, ha declinat recollir-ho. Però sí que ha realitzat un vídeo justificant la seva absència i de passada llençar unes quantes puges. No seria ell mateix si no fes una de les seves. Aquí es pot aplicar la ja famosa frase que diu: “Calladito estàs més maco” i sobretot fas un favor al teu president i al govern d'Espanya a qui massa vegades li estàs fent un mal important.