Aquest dimarts a la matinada es coneixia la trista notícia de la mort de set cooperants de l'ONG World Central Kitchen del cuiner espanyol José Andrés, després del brutal bombardeig de l'exèrcit Israelita sobre els tres vehicles en què anaven les persones mortes, l'únic de les quals objectiu era repartir menjar als milers de palestins que estan patint la fam injustificable imposada pel primer ministre Netanyahu en prohibir l'entrada d'aliments a Gaza. Les conseqüències de les prohibicions es poden veure als centenars d'imatges que ens arriben diàriament de la situació extrema en què es troben: nens desnodrits que moren, mares que ploren desesperades davant la impotència de no poder donar menjar als seus fills. Morts per tot arreu, una desraó que no té cap justificació.
Davant la repulsa que han causat aquests assassinats, Netanyahu ha sortit explicant que l'Exèrcit israelià va matar de manera "no intencionada" els set treballadors humanitaris. És l'excusa per no reconèixer que sí que havia estat intencionat. L'ONG ha declarat que havien comunicat a l'Exèrcit israelià els moviments del comboi, els vehicles dels quals portaven els logos visibles de l'ONG. L'atac es va produir quan els tres vehicles i els seus ocupants van abandonar el seu magatzem, on havien dipositat més de 100 tones d'aliments portats a Gaza per la ruta marítima i que es distribuirien a les persones que es troben a la zona.
Els atacs als tres cotxes no tenen res d'innocent: són un avís seriós als cooperants que encara continuen donant ajuda.
José Andrés ha suspès l'ajuda humanitària després de trobar-se desolat pels fets. Les reaccions no s'han fet esperar i es demana al govern israelià explicacions del succés. Dins del país també han sorgit - des de ja fa temps- veus crítiques contra Netanyahu, a qui demanen que dimiteixi. Les protestes contra el primer ministre i el seu govern han augmentat. Veus que critiquen la política bèl·lica de Netanyahu i la seva manca de diàleg per arribar a la pau.
L'assassinat dels set cooperants és una altra de les línies vermelles que creua el mandatari israelià, que ha convertit aquesta guerra contra els palestins en un extermini. La situació ha arribat a un límit en què cal parar la bogeria d'aquest primer ministre que té com a objectiu no venjar els morts o rescatar els ostatges que retenen els terroristes de Hamàs, sinó fer desaparèixer tota la població.
Tinc amics israelians amb qui m'identifico. He viatjat a Israel diverses vegades, cosa que no vol dir que exclogui els palestins que sempre he respectat i considero que tenen dret a un país propi, sense tuteles, sense robatoris de terra per part del govern d'Israel. Considero que les actuacions de l'exèrcit manat per Netanyahu s'han d'acabar, és un genocidi allò que s'està fent contra el poble palestí.
Tots van condemnar els atacs de Hamàs el 7 d'octubre del 2023 al Kibutz de Kfar Aza, on van agredir i van matar sense pietat totes les persones que es van trobar al seu camí i es van emportar ostatges, alguns dels quals van morir a la tancada, i altres segueixen segrestats sense conèixer si són vius o morts. Que Hamàs és un grup terrorista que condiciona el poble palestí és sabut, ara bé, allò que ha vingut a continuació no es justifica. Netanyahu s'ha tornat boig, és un assassí que cal aturar perquè no segueixi la seva particular croada d'extermini. El poble que es diu elegit per Déu -crec que Déu no fa distincions- ha de sortir al carrer i demanar que marxi, i que sigui jutjat per crims de guerra. Netanyahu és un boig, un assassí. Aquesta matinada de dimarts ha sumat set cooperants més a la llarga llista d'assassinats. Quantes persones han de morir més perquè l'horror acabi?