Pere Aragonés assumeix la derrota i Puigdemont amenaça Pedro Sánchez

No han passat ni 24 hores des que es coneguessin els resultats de les eleccions catalanes quan els efectes han fet de les seves. Aquest matí de dilluns, el candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya per ERC, Pere Aragonés, anunciava en roda de premsa que no recolliria la seva acta de diputat i que se n'anava de la primera línia política. Una renúncia que l'honora quan en aquest país són pocs els que ho fan. Ha estat coherent en assumir en la persona els mals resultats del seu partit.

Aragonés se'n va, però ha deixat un missatge: ERC es queda a l'oposició. Decisió que deixa en una situació complicada el PSC a l'hora de formar govern. Mentre això passava, el candidat Puigdemont, que els resultats els accepta quan li són favorables –demòcrata de tota la vida– anunciava que ell es presenta a la investidura. Se suposa que a recollir lacta també. Què passarà si finalment Puigdemont ve a Catalunya? Serà detingut?

L'aspirant a la presidència de la Generalitat, que ara necessita els republicans perquè li donin suport, deia que cal restablir ponts amb ells. S'oblida que els ponts els van trencar ells després de sortir del govern i posar-li totes les pedres al camí, inclòs no donar suport als pressupostos que ells havien elaborat quan formaven part de l'executiu català. Han fet passar un calvari a Pere Aragonés i al seu govern, fins a portar-los a convocar les eleccions abans d'hora. Cedirà ERC a les pretensions de Puigdemont? Sembla que no, però en política tot és possible.

En aquella fugida desesperada per ser investit i no complir amb les paraules que va dir no fa gaire temps, que si no era president se n'aniria de la política, ara se n'oblida i amenaçava Pedro Sánchez de deixar caure el seu govern sinó li facilita el seu investidura, que segons ell forma part dels acords pactats entre els dos partits. Una petició que és possible que no es compleixi, com afirmen des del carrer Ferraz.

Què pot passar ara? Diverses coses. El PSC seguirà endavant. És a dir, Illa es presentarà a la investidura: ha guanyat les eleccions en vots i escons i està legitimat. En aquesta ocasió no pot defraudar totes les persones que hi han dipositat la confiança. Així que, si finalment ERC no recolza, a Illa li queda l'oportunitat de governar en minoria amb suports puntuals d'alguns partits, com està passant a l'Ajuntament de Barcelona.

L'altra alternativa, que gairebé ningú no vol, és una nova convocatòria electoral, que pugui canviar els resultats a pitjor per a alguns partits. Així que, amb aquest panorama, unes noves eleccions seria una loteria, i no estan disposats a jugar-s'ho. Catalunya ja necessita una estabilitat política, la gent està cansada de tots aquests anys perduts pel procés. El que toca és que es formi el govern i que governi realment per a tots els ciutadans.

Carles Puigdemont ha d'acceptar els resultats que han donat les urnes. La gent ha votat per un canvi, li agradi o no. L'actitud de Puigdemont de no acceptar la victòria d'Illa: ens recorda quan els socialistes van guanyar les eleccions a Jordi Pujol, i va ser elegit Pascual Maragall com a president. Marta Ferrusola, la dona de Pujol, va dir: “Encara que hem guanyat les eleccions, ens han robat el Govern” i per si fos poca sentència, va dir: “És com si entren a casa teva i et trobes els armaris regirats perquè t'han robat”, S'entén perfectament per què feia aquesta afirmació. Una cosa semblant li passa a Puigdemont que es creu que Catalunya és la seva finca particular i que només ells són mereixedors de “controlar-la”. Però això ha canviat, per sort. Algú va dir que “un dilema és un polític intentant salvar les dues cares alhora”. Això li passa a Puigdemont.