El PP guanya les eleccions a Espanya, el PSOE aguanta i la ultradreta puja

Al final, com es veia venir, les formacions d'ultradreta i ultranacionalistes han aconseguit uns resultats alts, preocupants. Això significa la reafirmació que hi són i que podran exercir la seva oposició al projecte europeu. Aquesta serà una legislatura de confrontació, de canvis i conflictes. Els partits ultra estan encoratjats, cosa que es tradueix en confrontació, fins i tot agressions, com ja s'està vivint. La democràcia per a ells és aprofitar-se'n per tal d'anar retallant els drets que tant han costat aconseguir.

Resulta preocupant els resultats a França, on el partit de Marine Le Pen s'ha erigit com la formació més votada. Encara més, ha doblat en vots el partit del president Macrón, que, vist els resultats, ha realitzat una compareixença pública per anunciar la dissolució de l'Assemblea (el Congrés dels Diputats francès) i convocar noves eleccions, perquè segons el president francès, davant dels resultats, no pot fer com si no passés res. Una situació que complica la política francesa a pocs dies de les Olimpíades que se celebraran a París.

A Alemanya, l'avenç de la ultradreta és important on s'ha posicionat com el segon partit més votat. França i Alemanya, els dos països que lideren Europa, han patit l'avenç d'aquests partits, fet que significa una amenaça als partits d'esquerres i els verds, que han rebut un càstig dur.

Els partits populars europeus i els socialdemòcrates han estat els més votats, que sumats als liberals i verds han aconseguit el 62% dels vots. És evident que el Partit Popular Europeu s'ha alçat com a guanyador, seguit del partit socialista i demòcrates. Tot i això, no cal perdre de vista que els partits xenòfobs ja formen part de governs o ajuden a sostenir-los en països com Itàlia, Suècia, República Txeca, Països Baixos Hongria, Croàcia i Finlàndia.

En clau nacional, el PP ha guanyat les eleccions amb 22 escons, seguit del PSOE, que n'ha aguantat amb 20. Vox duplica els escons, ara Repúbliques d'ERC, Bildu i BNG, 3 escons, la plataforma Sumar 3, l'agrupació d'electors S'ha acabat la Festa de Luis Alvise Pérez, 3, Podem 2 escons, CEUS 1 i Junts 1.

Amb aquests resultats es dedueixen diverses coses: que el PP treu quatre punts al PSOE, que els partits a l'esquerra dels socialistes (formacions que donen suport al govern de Sánchez) han baixat. Que un partit com es va acabar la festa, d'un personatge estrany i populista que portarà molta polèmica, mogut per les xarxes socials, s'ha col·locat a la política - competència de Vox, per cert. Que el partit de Puigdemont, amb un candidat posat per ell, sense el consens dels seus dirigents, ni la seva militància, ha patit un càstig important que l'ha de fer reflexionar sobre el futur. Comí content, té cinc anys conservant un gran sou i sent el protagonista a Brussel·les.

Que Irene Montero estarà al Parlament Europeu, col·locada i ben pagada, amb l'ajuda inestimable com sempre del seu “company” Pablo Iglesias. el que se'n va anar de la política i continua controlant el seu partit. Això sí, fent negocis, i prohom de mitjans de comunicació “purs i autèntics”.

Amb les eleccions ja passades, que portarà canvis a les institucions europees, a Espanya, passant pàgina i vist els resultats, que cadascú pot interpretar de la manera que millor el beneficiï, ara arriba el temps de governar: al Govern d'Espanya. Es mantindran els suports al Govern de Sánchez per part dels partits que li donaven suport fins ara? També ve la constitució del Parlament català i especialment la presidència del Parlament, i la votació per triar Illa president de Catalunya després de ser el partit més votat a les eleccions catalanes. Aquests temes són tan importants per tornar a engegar la maquinària que fa funcionar un país. Això espera la ciutadania. Serà possible? És el desitjable, però molt em temo que les turbulències continuaran estant, per a desesperació de les persones que necessiten tranquil·litat política, que es governi de manera efectiva i que se centrin més en els problemes reals del país, i menys en els interessos partidistes . És el desig de tothom, que no sempre té la seva correlació amb els qui tenen el poder gràcies als vots de la ciutadania.